El passat 15 de setembre es publicava un informe exhaustiu sobre la barbàrie perpetrada a la franja de Gaza per l’Exèrcit israelià a l’hivern passat durant l’anomenada operació Plom Fos. L’informe pren el nom del seu redactor, el jutge sud-africà Richard Goldstone, i, segons el professor de la Universitat Nacional de Nabulus (Palestina), Curtis Doebbler, és “una de les descripcions més documentades sobre violacions dels drets humans que mai s’ha fet en cap altra guerra”. L’informe Goldstone descriu les violacions dels palestins contra els israelians, dels palestins entre ells; però, sobretot, denuncia els crims contra la humanitat i els crims de guerra de l’Exèrcit d’Israel que van provocar 1.400 morts –la majoria civils, dels quals uns 300 nens–, milers de cremats per les bombes de fòsfor i la destrucció de llars, d’edificis públics i de mesquites durant els 22 dies que va durar la pluja de foc.
El destí natural de l’informe Goldstone era el Consell de Drets Humans (CDH) de les Nacions Unides a Ginebra, que hauria permès la seva remissió al Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia i el posterior procés de persecució dels criminals de guerra israelians, tal com s’ha executat en altres conflictes en què s’han comès crims contra la humanitat.
La gran sorpresa, però, ha estat quan els mateixos diplomàtics de l’Autoritat Palestina a Ginebra han “escoltat” les recomanacions nord-americanes i israelianes i han sol·licitat l’ajornament de la ratificació de l’informe Goldstone en el CDH fins al mes de març de 2010. Mai abans, des de la signatura dels Acords d’Oslo fa setze anys, no s’havia escoltat un rebuig tan clamorós de la societat palestina contra una decisió de l’AP/OAP. Un rebuig unànime que prové, també, amb força intensitat de les organitzacions laiques englobades dins de l’OAP.
La versió oficial apunta a la prudència davant del procés pacificador iniciat pel president Obama. Altres fonts assenyalen que la ratificació de l’informe pel CDH deixaria en mal lloc Israel i, fins i tot, es comenten pressions nord-americanes en el sentit de congelar l’ajuda financera al Govern de Mahmud Abbas. L’eficaç diplomàcia israeliana no s’ha quedat enrere. El periodista palestí Khalid Amayreh apunta en el setmanari Al-Ahram Weekly “l’amenaça israeliana de fer públiques les gravacions de les converses entre israelians i funcionaris de l’AP que revelen com aquests darrers sol·licitaven als israelians que prosseguissin la guerra contra Gaza fins a la fi per anihilar Hamàs durant l’ofensiva de l’operació Plom Fos”.
L’escàndol Goldstone ha acabat d’ensorrar irremissiblement la feble reconciliació palestina que la diplomàcia egípcia intenta des de fa uns quants mesos. Una reconciliació que s’havia plasmat en un document que Hamàs estava estudiant i que l’obligava a dràstiques renúncies: conferia poders absoluts al president Mahmud Abbas davant del primer ministre a Gaza, Ismail Haniyeh, i il·legalitzava qualsevol formació militar de la resistència. Sobre aquest document –ja definitivament descartat– l’editorial del diari Al-Quds Al-Arabi fa una lectura nova “en llegir entre línies un intent de posar fi als moviments de resistència i retornar la franja de Gaza a un «procés de pau econòmica» accelerat que ja està en marxa a Cisjordània sota la supervisió del general Keith Dayton i de Tony Blair i amb el suport de l’autoritat de Ramal·là”. El medieval setge per la fam fins que no vinguin a la raó i s’elimini qualsevol resistència, vaja.
El greu error de Mahmud Abbas en ajornar l’informe Goldstein ha dinamitat qualsevol possibilitat de trobada entre les disputades parts palestines i, a més, ha aprofundit les escletxes que hi ha a l’interior d’Al-Fatah. Probablement, les eleccions palestines que s’han de celebrar la segona meitat del 2010 li passaran factura i Hamàs sorgirà encara més enfortida que en les passades eleccions del 2006. Mentrestant, davant del fracàs diplomàtic nord-americà per aturar l’expansió dels assentaments israelians en terres palestines i la creixent tensió –una veritable guerra de baixa intensitat contra els pobladors àrabs– a Jerusalem, els palestins del carrer podrien perdre la infinita paciència. La tercera Intifada s’està coent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada