dimarts, 29 de desembre del 2009



Us enviem un model de carta per que la envieu a les ambaixades per tal de fer pressió, i les diferents vies per contactar amb aquestes.


Estimados Sres.
El motivo de la presente es para expresar mi apoyo total para Marcha por la Libertad de Gaza del 31 de diciembre de 2009. Conmino al gobierno egipcio para que permita que los 1.300 delegados internacionales pueden pasar a la franja de Gaza a través de Egipto.
El motivo de la Marcha es invitar a Israel a levantar el sitio sobre Gaza. Los delegados también llevarán ayuda médica urgentemente necesaria, además de materiales para la escuela y chaquetas del invierno para los niños y niñas de Gaza.
Por favor, dejen a esta marcha histórica proceder.

Gracias.
 
 

Ambaixada d'Egipte a Madrid:
Dirección:
C/ Velázquez, 69
Población:
Madrid
Código Postal:
28006
Teléfono:
+34... // 09, +34 914116445 
Fax:
91 578 17 32
E-Mail:
info@ecros.org (Oficina Comercial de Egipto en Madrid)
Web:
http://ecros.org/spain/ (Oficina Comercial de Egipto en Madrid)
Consulat d'Espanya a Egipte: tlf. 002... /  0020103447177  0020103447177   cgspalejandria@gmail.es
Ambaixada d'Israel a Espanya: 3414111357 / 3415633250
Ambaixada d'Espanya a Israel: 6958875

Moltes gràcies,

Comissió de suport de la Marxa de Llibertat per Gaza


Els catalans de la marxa de Gaza continuen a Egipte



Una activista catalana comença una vaga de fam entre els participants de la marxa de Gaza retinguts a Egipte
Una catalana que participa en la Marxa per la Llibertat de Gaza i que es troba entre els retinguts a Egipte, Teresa Sala, va començar ahir a la tarda al Caire una vaga de fam indefinida. Motius: demanar a les autoritats egípcies que els deixi participar en la Marxa a Gaza, i fer conèixer el setge 'horrorós' que sofreix la població de Gaza des de fa més de quatre anys, segons un dels portaveus del comitè català de suport a la Marxa de Gaza, Àlex Hino. També han començat la vaga de fam participants d'uns altres països, com ara Hedy Epstein, una jueva de vuitanta-cinc anys que va sobreviure a l'Holocaust.
Segons el comitè de suport, la Marxa per la Llibertat de Gaza concentrada al Caire no es dissoldrà fins que no pugui entrar a la franja de Gaza. El grup d'activistes de la marxa era ahir a la tarda a la plaça Wall Trade Center del Caire, davant de la seu deles  Nacions Unides de la capital egípcia. La concentració reunia més de 500 participants de vint-i-tres nacionalitats, entre els quals deu de la delegació catalana de la marxa.
Els manifestants van dir que no es dissoldrien fins que el govern egipci no obrís la frontera de Rafah per deixar pas a la marxa i al comboi de medicaments i productes de primera necessitat destinats a la població civil palestina. No obstant això, les autoritats egípcies continuen blocant l'accés de Rafah a la Franja de Gaza, segons el comitè.
Entre els concentrats davant l'edifici de les Nacions Unides del Caire hi ha l'activista jueva i supervivent de l'holocaust, Hedy Epstein, que ahir al matí va emprendre una vaga de fam indefinida, a la qual es va afegir la catalana de seixanta-tres anys, Teresa Sala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra. La intenció de les vaguistes és de pressionar el govern egipci i els governs de la Comunitat Internacional perquè la Marxa pugui arribar a la Franja de Gaza.

Alguns catalans van provar de fer cap a Gaza

En vist de la negativa del govern egipci d'obrir el pas de la franja de Gaza, quatre-cents activistes van provar d'arribar fins a la frontera de Rafah amb mitjans de transport diferents, però la policia egípcia els ho va impedir.

Quatre activistes catalans amb activistes de procedència internacional van ser retinguts a dos quilòmetres d'al-Arish en direcció a Rafah per quaranta policies egipcis durant cinc hores.

Suport de la societat civil catalana

Una trentena d'organitzacions i partits polítics catalans s'han adherit al manifest de suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza, i algunes personalitats catalanes treballen perquè la Marxa pugui arribar a terme, segons que va informar el comitè.

El 15 de gener es farà una concentració per recordar les víctimes d'ara fa un any a Gaza, quan es va endurir el conflicte. El comitè de suport a la marxa recorda que van morir més de mil quatre-cents palestins, la majoria civils.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Fallant a Gaza: no hi ha reconstrucció



Como ja coneixeu, el moviment "llibertat per Gaza" ha organitzat una caravana a traves d'Egipte. Gaza pateix un castig col·lectiu. L'ocupació israelí se manifesta allí en la forma de un cerco exterior, que ha convertit a la Franja en una presó gegantina de més de un milió i mig de persones.
Os adjumtem l'informe de Intermón Oxfam sobre la situació humanitària després de l'operació militar israelí "Plom Fos".

divendres, 18 de desembre del 2009

Aturem el Genocidi a Palestina

No hi ha víctimes anònimes.
Tota la gent assassinada a Gaza tenien nom i cognoms




El dia 27 farà un any que Israel va començar a bombardejar els pobles i les ciutats de la Franja de Gaza. Milers de bombes varen caure indiscriminadament sobre zones densament poblades. No va ser una guerra, va ser una matança.


La població de Gaza, completament aïllada del món, rebia un dels atacs més durs de la trista història de la neteja ètnica a Palestina.  Mentre els governs del món miraven cap a una altra banda, el terror s’estenia pel nord de la Franja.  Beit Hanoun, Beit Latiya, el camp de refugiats de Jabalia i tots els barris de la ciutat de Gaza sofrien els bombardejos indiscriminats. Les xifres de morts omplien les portades des diaris. Els titulars dels telenotícies obrien amb les imatges de les explosions. Israel va prohibir l’entrada de periodistes però no va poder ocultar al món la magnitud del genocidi. Més tard arribaria el torn a les poblacions del sud.


Arreu de Catalunya i del món la resposta de la gent davant de la massacre no es va fer esperar. Concentracions espontànies, actes solidaris i manifestacions varen omplir els carrers de pobles i ciutats de tots els continents. L’exèrcit d’Israel seguia cec la seva bogeria assassina. Del dissabte 27 de desembre de 2008 fins al diumenge 18 de Gener de 2009 els milers de tones de bombes varen matar a 1413 persones i varen destruir cases, escoles, hospitals, mesquites, magatzems, locals comercials, comissaries... sense ni tan sols respectar els magatzems de menjar i les escoles de les Nacions Unides on centenars de persones s’havien aplegat buscant un lloc segur en un infern de focs i d’explosions.


Un any després, quan els assassins - Barak, Livni, Netanianhu, Olmert i els generals de l’exèrcit d’Israel - encara gaudeixen d’impunitat i llibertat, malgrat que el món sencer els acusa de crims contra la humanitat, nosaltres volem remarcar que no hi ha víctimes anònimes. Totes les palestines i els palestins que varen morir assassinats tenien nom i cognoms. Tenien una família i vivien a un lloc, treballaven o no, varen néixer un dia sota el cel de Palestina i en varen morir un altre per la voluntat criminal del sionisme.


Per recordar-los el dia 27 de desembre de 2009 a partir de les 6 de la tarda, a la Plaça del Vi, davant de l’Ajuntament de Girona, direm en veu alta, un per un, els seus noms. I encendrem 1413 espelmes en record d’aquells als qui la fúria homicida d’Israel i la indiferència còmplice dels poderosos varen aclucar els ulls per sempre.  





Convidem a totes les persones i organitzacions a adherir-se a aquest acte i a participar llegint alguns dels noms dels morts, morts que no volem anònims ni oblidats.


Enllaç a la llista dels noms


Salt i Celrà x Palestina  15 de desembre de 2009


El 27 de desembre comença la Marxa per Gaza Lliure. Més de mil persones, solidàries amb Palestina, intentaran trencar l’aïllament de la Franja. Des del Caire a Egipte fins a la ciutat de Gaza uma marxa contra la impunitat i el genocidi.
Aquest acte forma part de les accions de solidaritat amb la Marxa per Gaza Lliure.

Una espelma per les víctimes de Gaza



En memòria de les 1413 persones assassinades a la Franja de Gaza entre el 27 de desembre i el 18 de gener de 2009 per l'exèrcit israelià. Perquè totes tenien nom i cognoms. Perquè no hi ha víctimes anònimes.Vine a llegir els seus noms i a encendres espelmes en el seu record.

En memoria de las 1413 víctimas asesinadas en la Franja de Gaza entre el 27 de Diciembre y el 18 de Enero de 2009 por el ejército israelí. Por que todas tenian nombres y apellidos; porque no hay víctimas anónimas. Ven y ayúdanos a leer sus nombres y a encender velas en su memoria.

divendres, 20 de novembre del 2009

Concentració per la llibertat de 7 activistes sahrauís



El darrer 8 d'octubre van ser detinguts set activistes sahrauís a l'aeroport de Casablanca (Marroc), per les autoritats d'aquest país, quan tornaven dels camps de refugiats del Tindouf (Algèria). El Regne de Marroc els ha deixat incomunicats, i també ha fet pública la seva intenció de jutjar-los en un tribunal militar per un suposat delicte de traició.

Es tracta d'un cas més de violació greu dels drets humans per part d'aquest país, i que no pot quedar sense resposta. Els set detinguts són:

- BRAHIM DAHANE, president de ASVDH i exprès polític
- ALI SALEM TAMEK, vicepresident de CODESA i exprès polític
- AHMED ALANSARI
- YAHDIH ETTAZOURI
- SALEH LABIHI
- DAKJA LASHGAR
- RACHID SGHIR

L'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) denuncia, de la mateixa manera que ho fan altres organismes internacionals com ara Amnistia Internacional, que l'actuació del Regne del Marroc amb aquests set activistes sahrauís vulnera la legislació internacional que obliga els estats a respectar l'exercici pacífic i legítim de la llibertat d'expressió, associació i reunió, sancionada per diverses lleis i normes internacionals. És per això que també demana als nostres governs que actuïn d'ofici per tal de posar en evidència aquesta situació i exigir al Govern del Marroc la posada en llibertat de tots els presos polítics sahrauís.

Al mateix temps, l'ACAPS vol denunciar tant l'assetjament constant a les famílies d'aquests presos polítics sahrauís, que pateixen l'encerclament de les seves cases amb policia i agents colonials, així com l'insult per part d'aquests mateixos agents en el moment de sortir de casa, com ha passat en el cas de BIBA LALA SALKHA.

L'ACAPS vol també denunciar l'assetjament i les amenaces que pateixen activistes sahrauís com ara SULTANA KHAYA (a qui es va detenir, tot retirant-li la seva documentació quan viatjava cap a les illes Canàries), o bé AMINETU HAIDAR.

Per tal de contribuir en la defensa dels drets humans del poble sahrauí, l'ACAPS us convoca a una CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT D'AQUESTS SET ACTIVITES, el proper DIJOUS, 22 D'OCTUBRE DE 2009, a 2/4 de 8 del vespre, a la PLAÇA DE SANT JAUME DE BARCELONA.

dissabte, 7 de novembre del 2009

L'Alcalde de Sant Cugat torna a obrir les ferides dels ciutadans i del moviment contra la guerra. Es preparen protestes


 La polèmica que va envoltar l'actuació de la israeliana Noa durant la darrera Diada Nacional no ha desanimat els moviments propalestins, que preparen una nova acció contra la cantant. En aquesta ocasió, l'escenari del boicot serà Sant Cugat del Vallès, on està previst un concert de la intèrpret al Teatre Auditori el dia 26 de novembre.
En aquesta ocasió, les accions de protesta les lidera el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), en col·laboració amb altres grups com la Xarxa Palestina i Boicot Preventiu. Segons un membre del CASC, José Fernando Mota, "Noa no és la millor persona" per fer un concert a Sant Cugat perquè "es va posicionar a favor dels bombardejos israelians contra la Franja de Gaza durant les operacions militars de fa deu mesos. L'objectiu de la protesta és, segons la mateixa font, "visualitzar el conflicte israelià".
Dimarts passat, dia 3 de novembre, l'Ateneu de Sant Cugat va acollir la primera reunió dels grups propalestins per tal d'organitzar la protesta contra Noa. La idea dels promotors del boicot és organitzar una manifestació a la porta del recinte, tot i que oficialment s'exclouen accions dins una vegada comenci el concert. En tot cas, Mota va deixar clar que "es donarà la llibertat d'actuar dintre del teatre per si algú ho considera adient".
Els organitzadors de la protesta també demanaran el boicot als productes comercials israelians, tal com han fet altres vegades.
Avís a Lluís Recoder
Però l'objectiu de la protesta va més enllà de la cantant Noa, i els seus promotors també volen donar "un toc d'atenció" a l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder. Segons Mota, "el nostre alcalde té simpaties sionistes", raó per la qual va dir que "volem que sàpiga que no tot Sant Cugat pensa igual que ell". Es dóna la circumstància que el Teatre Auditori és un equipament públic.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Boikot al Maccabi



la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de Gasteiz va fer ahir una crida a l'afició baskonista i a la ciutadania en general «a mostrar la seva repulsa contra la delegació israeliana i la solidaritat amb el poble palestí per tots els mitjans que tinguin al seu abast»-.

+ informació: GARA

dijous, 22 d’octubre del 2009

La tercera Intifada està llesta


El passat 15 de setembre es publicava un informe exhaustiu sobre la barbàrie perpetrada a la franja de Gaza per l’Exèrcit israelià a l’hivern passat durant l’anomenada operació Plom Fos. L’informe pren el nom del seu redactor, el jutge sud-africà Richard Goldstone, i, segons el professor de la Universitat Nacional de Nabulus (Palestina), Curtis Doebbler, és “una de les descripcions més documentades sobre violacions dels drets humans que mai s’ha fet en cap altra guerra”. L’informe Goldstone descriu les violacions dels palestins contra els israelians, dels palestins entre ells; però, sobretot, denuncia els crims contra la humanitat i els crims de guerra de l’Exèrcit d’Israel que van provocar 1.400 morts –la majoria civils, dels quals uns 300 nens–, milers de cremats per les bombes de fòsfor i la destrucció de llars, d’edificis públics i de mesquites durant els 22 dies que va durar la pluja de foc.

El destí natural de l’informe Goldstone era el Consell de Drets Humans (CDH) de les Nacions Unides a Ginebra, que hauria permès la seva remissió al Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia i el posterior procés de persecució dels criminals de guerra israelians, tal com s’ha executat en altres conflictes en què s’han comès crims contra la humanitat.

La gran sorpresa, però, ha estat quan els mateixos diplomàtics de l’Autoritat Palestina a Ginebra han “escoltat” les recomanacions nord-americanes i israelianes i han sol·licitat l’ajornament de la ratificació de l’informe Goldstone en el CDH fins al mes de març de 2010. Mai abans, des de la signatura dels Acords d’Oslo fa setze anys, no s’havia escoltat un rebuig tan clamorós de la societat palestina contra una decisió de l’AP/OAP. Un rebuig unànime que prové, també, amb força intensitat de les organitzacions laiques englobades dins de l’OAP.

La versió oficial apunta a la prudència davant del procés pacificador iniciat pel president Obama. Altres fonts assenyalen que la ratificació de l’informe pel CDH deixaria en mal lloc Israel i, fins i tot, es comenten pressions nord-americanes en el sentit de congelar l’ajuda financera al Govern de Mahmud Abbas. L’eficaç diplomàcia israeliana no s’ha quedat enrere. El periodista palestí Khalid Amayreh apunta en el setmanari Al-Ahram Weekly “l’amenaça israeliana de fer públiques les gravacions de les converses entre israelians i funcionaris de l’AP que revelen com aquests darrers sol·licitaven als israelians que prosseguissin la guerra contra Gaza fins a la fi per anihilar Hamàs durant l’ofensiva de l’operació Plom Fos”.

L’escàndol Goldstone ha acabat d’ensorrar irremissiblement la feble reconciliació palestina que la diplomàcia egípcia intenta des de fa uns quants mesos. Una reconciliació que s’havia plasmat en un document que Hamàs estava estudiant i que l’obligava a dràstiques renúncies: conferia poders absoluts al president Mahmud Abbas davant del primer ministre a Gaza, Ismail Haniyeh, i il·legalitzava qualsevol formació militar de la resistència. Sobre aquest document –ja definitivament descartat– l’editorial del diari Al-Quds Al-Arabi fa una lectura nova “en llegir entre línies un intent de posar fi als moviments de resistència i retornar la franja de Gaza a un «procés de pau econòmica» accelerat que ja està en marxa a Cisjordània sota la supervisió del general Keith Dayton i de Tony Blair i amb el suport de l’autoritat de Ramal·là”. El medieval setge per la fam fins que no vinguin a la raó i s’elimini qualsevol resistència, vaja.

El greu error de Mahmud Abbas en ajornar l’informe Goldstein ha dinamitat qualsevol possibilitat de trobada entre les disputades parts palestines i, a més, ha aprofundit les escletxes que hi ha a l’interior d’Al-Fatah. Probablement, les eleccions palestines que s’han de celebrar la segona meitat del 2010 li passaran factura i Hamàs sorgirà encara més enfortida que en les passades eleccions del 2006. Mentrestant, davant del fracàs diplomàtic nord-americà per aturar l’expansió dels assentaments israelians en terres palestines i la creixent tensió –una veritable guerra de baixa intensitat contra els pobladors àrabs– a Jerusalem, els palestins del carrer podrien perdre la infinita paciència. La tercera Intifada s’està coent. 
 

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Conflicte, Trauma i Trobades Terapèutiques: un projecte de cooperació palestinoisraelià en el camp de la salut mental

Conferència
Horari: Dimarts 20 d´octubre, a les 19.30 h
Centre: Auditori Narcís de Carreras, C/ Santa Clara, 11 4art. GIRONA

Conflicte, Trauma i Trobades Terapèutiques: un projecte de cooperació palestinoisraelià en el camp de la salut mental

Fundació "la Caixa" a Girona

20/10/2009

Cicle: Converses difícils. El conflicte i la condició humana


 La violència a l´Orient Mitjà genera un impacte emocional profund en les poblacions palestines i israelianes que a vegades es manifesta amb símptomes postraumàtics, notoris en poblacions civils especialment vulnerables.
El ponent ha participat en diversos projectes de cooperació israeliana i palestina en el camp de la salut mental, amb el suport de l´organització Phiysicians for Human Rights.

A càrrec de Tristan Troudart, metge psiquiatre i director del Departament d´Hospitalització Diürna de l'Hospital Kfar Shaul de Jerusalem
Presentació a càrrec de Cristina Gisbert, psiquiatra i cap del Servei de Rehabilitació Psicosocial de Girona

«Checkpoint rock», cançons des de Palestina, es projecta fins al dijous (22) als Albéniz de Girona

Checkpoint rock, cançons des de Palestina, el documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera sobre la música i els músics de Palestina, s'ha estrenat al Cinemes Albéniz-Plaça. A una hora tardana, ¾ d'11 de la nit, i fins dijous -22 d'octubre- es projectarà a una de les sales del Albéniz de la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona.

A ¾ d'11, la comitiva que acompanya al més universal dels poetes palestins, Mahmoud Darwish, camina cada nit d'aquesta setmana cap a la seva tomba. Les espelmes cremen, la gent plora la mort del poeta, és el 9 d'agost de 2008. Els seus poemes acompanyen als palestins en la llarga nit que els ha tocat viure i patir des de fa més de seixanta anys.

Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod.
Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer.
Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.

Els mots de Darwish vesteixen les melodies dels músics palestins. La música acarona les paraules del poeta i les veus dels cantants les escampen al vent. Els palestins escolten i canten. Els punys dels joves s'aixequen als concerts, les noies i els nois ballen.

Els rapers de Dam, que varem poder sentir l'estiu passat a Betlehem i -aquesta Mercè- a Barcelona; Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i el nostre amic de Nablus, Habib al Deek, professor i virtuós del llagut, canten la vida del seu poble i els versos del poeta. Els nens aprenen les cançons per no oblidar-les mai més:

Ens renten el cervell, ens exterminen.
I després diuen que nosaltres som els culpables.
Però tots els exercits del món
són febles davant l'esperança dels nens.
Arreu on vaig veig fronteres,
la humanitat empresonada.
Per que no puc ser lliure com altres nens del món?


Una altre Palestina que no surt a les portades, la del dia a dia d'una gent que no vol ser carnassa ensangonada per vestir les portades dels diaris. Una Palestina feta de palestins que canten. De nens que saben que es mereixen un futur millor que el dels murs i els filferros de pues.

Al cinema, la pel·lícula hi serà fins dijous -22 oct.-: la Palestina que canta no és negoci.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Carta oberta a Obama: Arrest de Mohammad Othman




Us demanem que signeu aquesta carta oberta al President Obama individualment o com grup/organització. Per favor, ajudeu-nos a aconseguir quantes més signatures millor abans que publiquem aquesta carta el divendres 16 d'Octubre, demanant-se'l als vostres amics.


***************
Carta Oberta al President Obama

9 d'Octubre de 2009

Distingit President Obama:

Martin Luther King Jr. ens va recordar que el canvi “no ve rodant com una cosa inevitable, sinó a través d'una lluita contínua. I per tant hem de redreçar-nos i treballar per la nostra llibertat.” President Obama, Vd. ens va prometre un canvi i vam creure en aquesta promesa. Ara és la seva oportunitat de demostrar-nos que realment les seves paraules eren sinceres.

Durant alguns anys hem escoltat freqüentment la pregunta de: “On està el Gandhi Palestí” On estan els que treballen per la justícia a través de la noviolencia? Únicament hem de mirar en les presons i en els cementiris per a trobar activistes de pau Palestins que han liderat la lluita contra la injustícia. Aquí és on trobarem a Mohammad Othman: tancat en confinament solitari en una presó militar i un mes després del seu arrest, sense càrrecs ni judici. La seva detenció inicial s'ha perllongat fins a ara dues vegades, i existeix la possibilitat que sigui renovada indefinidament.

El 22 de Setembre, Mohammad, de 33 anys va ser arrestat pels soldats Israelians quan tractava de tornar A Cisjordània després d'haver passat diversos dies en una conferència a Noruega. Durant més de 10 anys, Mohammad ha estat un activista Palestí pels drets humans. Durant aquest temps, ha estat un líder en els moviments de base Palestins contra el Mur que s'ha empassat les terres de la seva comunitat i els seus mitjans de vida.
Mohammad, amb l'esperit dels grans defensors de drets humans com Mahatma Gandhi i Martin Luther King Vd., ha treballat sense descans durant aquests anys per a dur la veu del seu poble al món. S'ha compromès i ha promogut la no violència com a mitjà – una tàctica que va ser utilitzada per a acabar amb l’apartheid en Sud Àfrica. La llibertat contra l'ocupació, l'opressió i la discriminació, són drets humans als quals totes les persones tenim dret. Mohammad i molts altres com ell no han fet res més que treballar per a assegurar aquestes garanties tan bàsiques – per a donar al seu poble l'oportunitat de viure.

Desgraciadament, el que li ocorre a Mohammad és massa habitual. Els palestins que treballen per la justícia estan sent constantment amenaçats amb detencions arbitràries, danys corporals i tortura, i fins i tot amb la mort. Imagini que s'hagi de témer explicar la veritat, sabent que al fer-lo es posa la seva mateixa llibertat en perill, simplement perquè un s'alça pel que està bé i és just. La història ens ha demostrat que els activistes de pau són sovint l'objectiu de tals polítiques, únicament perquè amenacen greument el “status quo”. Va ocórrer a Sud-àfrica, en l'Índia, i va succeir també als Estats Units.

Mohammad és altra víctima d'aquesta tàctica. Ens correspon a nosaltres, la comunitat internacional, defensar-li a ell i a tots aquells que lluiten per la pau i la justícia. President Obama, si Vd. de debò vol aconseguir la pau, llavors li demanem que defensi el dret de Mohammad i de tots els Palestins a resistir la seva opressió a través de l'activisme no-violent. Le implorem que pressioni a Israel perquè posi en llibertat immediatament a qui ha advocat pels drets humans, Mohammad Othman i a tots els presoners de consciència que estan detinguts únicament pel seu treball per la justícia i la llibertat.

Signat,