dijous, 29 d’octubre del 2009

Boikot al Maccabi



la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de Gasteiz va fer ahir una crida a l'afició baskonista i a la ciutadania en general «a mostrar la seva repulsa contra la delegació israeliana i la solidaritat amb el poble palestí per tots els mitjans que tinguin al seu abast»-.

+ informació: GARA

dijous, 22 d’octubre del 2009

La tercera Intifada està llesta


El passat 15 de setembre es publicava un informe exhaustiu sobre la barbàrie perpetrada a la franja de Gaza per l’Exèrcit israelià a l’hivern passat durant l’anomenada operació Plom Fos. L’informe pren el nom del seu redactor, el jutge sud-africà Richard Goldstone, i, segons el professor de la Universitat Nacional de Nabulus (Palestina), Curtis Doebbler, és “una de les descripcions més documentades sobre violacions dels drets humans que mai s’ha fet en cap altra guerra”. L’informe Goldstone descriu les violacions dels palestins contra els israelians, dels palestins entre ells; però, sobretot, denuncia els crims contra la humanitat i els crims de guerra de l’Exèrcit d’Israel que van provocar 1.400 morts –la majoria civils, dels quals uns 300 nens–, milers de cremats per les bombes de fòsfor i la destrucció de llars, d’edificis públics i de mesquites durant els 22 dies que va durar la pluja de foc.

El destí natural de l’informe Goldstone era el Consell de Drets Humans (CDH) de les Nacions Unides a Ginebra, que hauria permès la seva remissió al Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia i el posterior procés de persecució dels criminals de guerra israelians, tal com s’ha executat en altres conflictes en què s’han comès crims contra la humanitat.

La gran sorpresa, però, ha estat quan els mateixos diplomàtics de l’Autoritat Palestina a Ginebra han “escoltat” les recomanacions nord-americanes i israelianes i han sol·licitat l’ajornament de la ratificació de l’informe Goldstone en el CDH fins al mes de març de 2010. Mai abans, des de la signatura dels Acords d’Oslo fa setze anys, no s’havia escoltat un rebuig tan clamorós de la societat palestina contra una decisió de l’AP/OAP. Un rebuig unànime que prové, també, amb força intensitat de les organitzacions laiques englobades dins de l’OAP.

La versió oficial apunta a la prudència davant del procés pacificador iniciat pel president Obama. Altres fonts assenyalen que la ratificació de l’informe pel CDH deixaria en mal lloc Israel i, fins i tot, es comenten pressions nord-americanes en el sentit de congelar l’ajuda financera al Govern de Mahmud Abbas. L’eficaç diplomàcia israeliana no s’ha quedat enrere. El periodista palestí Khalid Amayreh apunta en el setmanari Al-Ahram Weekly “l’amenaça israeliana de fer públiques les gravacions de les converses entre israelians i funcionaris de l’AP que revelen com aquests darrers sol·licitaven als israelians que prosseguissin la guerra contra Gaza fins a la fi per anihilar Hamàs durant l’ofensiva de l’operació Plom Fos”.

L’escàndol Goldstone ha acabat d’ensorrar irremissiblement la feble reconciliació palestina que la diplomàcia egípcia intenta des de fa uns quants mesos. Una reconciliació que s’havia plasmat en un document que Hamàs estava estudiant i que l’obligava a dràstiques renúncies: conferia poders absoluts al president Mahmud Abbas davant del primer ministre a Gaza, Ismail Haniyeh, i il·legalitzava qualsevol formació militar de la resistència. Sobre aquest document –ja definitivament descartat– l’editorial del diari Al-Quds Al-Arabi fa una lectura nova “en llegir entre línies un intent de posar fi als moviments de resistència i retornar la franja de Gaza a un «procés de pau econòmica» accelerat que ja està en marxa a Cisjordània sota la supervisió del general Keith Dayton i de Tony Blair i amb el suport de l’autoritat de Ramal·là”. El medieval setge per la fam fins que no vinguin a la raó i s’elimini qualsevol resistència, vaja.

El greu error de Mahmud Abbas en ajornar l’informe Goldstein ha dinamitat qualsevol possibilitat de trobada entre les disputades parts palestines i, a més, ha aprofundit les escletxes que hi ha a l’interior d’Al-Fatah. Probablement, les eleccions palestines que s’han de celebrar la segona meitat del 2010 li passaran factura i Hamàs sorgirà encara més enfortida que en les passades eleccions del 2006. Mentrestant, davant del fracàs diplomàtic nord-americà per aturar l’expansió dels assentaments israelians en terres palestines i la creixent tensió –una veritable guerra de baixa intensitat contra els pobladors àrabs– a Jerusalem, els palestins del carrer podrien perdre la infinita paciència. La tercera Intifada s’està coent. 
 

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Conflicte, Trauma i Trobades Terapèutiques: un projecte de cooperació palestinoisraelià en el camp de la salut mental

Conferència
Horari: Dimarts 20 d´octubre, a les 19.30 h
Centre: Auditori Narcís de Carreras, C/ Santa Clara, 11 4art. GIRONA

Conflicte, Trauma i Trobades Terapèutiques: un projecte de cooperació palestinoisraelià en el camp de la salut mental

Fundació "la Caixa" a Girona

20/10/2009

Cicle: Converses difícils. El conflicte i la condició humana


 La violència a l´Orient Mitjà genera un impacte emocional profund en les poblacions palestines i israelianes que a vegades es manifesta amb símptomes postraumàtics, notoris en poblacions civils especialment vulnerables.
El ponent ha participat en diversos projectes de cooperació israeliana i palestina en el camp de la salut mental, amb el suport de l´organització Phiysicians for Human Rights.

A càrrec de Tristan Troudart, metge psiquiatre i director del Departament d´Hospitalització Diürna de l'Hospital Kfar Shaul de Jerusalem
Presentació a càrrec de Cristina Gisbert, psiquiatra i cap del Servei de Rehabilitació Psicosocial de Girona

«Checkpoint rock», cançons des de Palestina, es projecta fins al dijous (22) als Albéniz de Girona

Checkpoint rock, cançons des de Palestina, el documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera sobre la música i els músics de Palestina, s'ha estrenat al Cinemes Albéniz-Plaça. A una hora tardana, ¾ d'11 de la nit, i fins dijous -22 d'octubre- es projectarà a una de les sales del Albéniz de la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona.

A ¾ d'11, la comitiva que acompanya al més universal dels poetes palestins, Mahmoud Darwish, camina cada nit d'aquesta setmana cap a la seva tomba. Les espelmes cremen, la gent plora la mort del poeta, és el 9 d'agost de 2008. Els seus poemes acompanyen als palestins en la llarga nit que els ha tocat viure i patir des de fa més de seixanta anys.

Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod.
Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer.
Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.

Els mots de Darwish vesteixen les melodies dels músics palestins. La música acarona les paraules del poeta i les veus dels cantants les escampen al vent. Els palestins escolten i canten. Els punys dels joves s'aixequen als concerts, les noies i els nois ballen.

Els rapers de Dam, que varem poder sentir l'estiu passat a Betlehem i -aquesta Mercè- a Barcelona; Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i el nostre amic de Nablus, Habib al Deek, professor i virtuós del llagut, canten la vida del seu poble i els versos del poeta. Els nens aprenen les cançons per no oblidar-les mai més:

Ens renten el cervell, ens exterminen.
I després diuen que nosaltres som els culpables.
Però tots els exercits del món
són febles davant l'esperança dels nens.
Arreu on vaig veig fronteres,
la humanitat empresonada.
Per que no puc ser lliure com altres nens del món?


Una altre Palestina que no surt a les portades, la del dia a dia d'una gent que no vol ser carnassa ensangonada per vestir les portades dels diaris. Una Palestina feta de palestins que canten. De nens que saben que es mereixen un futur millor que el dels murs i els filferros de pues.

Al cinema, la pel·lícula hi serà fins dijous -22 oct.-: la Palestina que canta no és negoci.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Carta oberta a Obama: Arrest de Mohammad Othman




Us demanem que signeu aquesta carta oberta al President Obama individualment o com grup/organització. Per favor, ajudeu-nos a aconseguir quantes més signatures millor abans que publiquem aquesta carta el divendres 16 d'Octubre, demanant-se'l als vostres amics.


***************
Carta Oberta al President Obama

9 d'Octubre de 2009

Distingit President Obama:

Martin Luther King Jr. ens va recordar que el canvi “no ve rodant com una cosa inevitable, sinó a través d'una lluita contínua. I per tant hem de redreçar-nos i treballar per la nostra llibertat.” President Obama, Vd. ens va prometre un canvi i vam creure en aquesta promesa. Ara és la seva oportunitat de demostrar-nos que realment les seves paraules eren sinceres.

Durant alguns anys hem escoltat freqüentment la pregunta de: “On està el Gandhi Palestí” On estan els que treballen per la justícia a través de la noviolencia? Únicament hem de mirar en les presons i en els cementiris per a trobar activistes de pau Palestins que han liderat la lluita contra la injustícia. Aquí és on trobarem a Mohammad Othman: tancat en confinament solitari en una presó militar i un mes després del seu arrest, sense càrrecs ni judici. La seva detenció inicial s'ha perllongat fins a ara dues vegades, i existeix la possibilitat que sigui renovada indefinidament.

El 22 de Setembre, Mohammad, de 33 anys va ser arrestat pels soldats Israelians quan tractava de tornar A Cisjordània després d'haver passat diversos dies en una conferència a Noruega. Durant més de 10 anys, Mohammad ha estat un activista Palestí pels drets humans. Durant aquest temps, ha estat un líder en els moviments de base Palestins contra el Mur que s'ha empassat les terres de la seva comunitat i els seus mitjans de vida.
Mohammad, amb l'esperit dels grans defensors de drets humans com Mahatma Gandhi i Martin Luther King Vd., ha treballat sense descans durant aquests anys per a dur la veu del seu poble al món. S'ha compromès i ha promogut la no violència com a mitjà – una tàctica que va ser utilitzada per a acabar amb l’apartheid en Sud Àfrica. La llibertat contra l'ocupació, l'opressió i la discriminació, són drets humans als quals totes les persones tenim dret. Mohammad i molts altres com ell no han fet res més que treballar per a assegurar aquestes garanties tan bàsiques – per a donar al seu poble l'oportunitat de viure.

Desgraciadament, el que li ocorre a Mohammad és massa habitual. Els palestins que treballen per la justícia estan sent constantment amenaçats amb detencions arbitràries, danys corporals i tortura, i fins i tot amb la mort. Imagini que s'hagi de témer explicar la veritat, sabent que al fer-lo es posa la seva mateixa llibertat en perill, simplement perquè un s'alça pel que està bé i és just. La història ens ha demostrat que els activistes de pau són sovint l'objectiu de tals polítiques, únicament perquè amenacen greument el “status quo”. Va ocórrer a Sud-àfrica, en l'Índia, i va succeir també als Estats Units.

Mohammad és altra víctima d'aquesta tàctica. Ens correspon a nosaltres, la comunitat internacional, defensar-li a ell i a tots aquells que lluiten per la pau i la justícia. President Obama, si Vd. de debò vol aconseguir la pau, llavors li demanem que defensi el dret de Mohammad i de tots els Palestins a resistir la seva opressió a través de l'activisme no-violent. Le implorem que pressioni a Israel perquè posi en llibertat immediatament a qui ha advocat pels drets humans, Mohammad Othman i a tots els presoners de consciència que estan detinguts únicament pel seu treball per la justícia i la llibertat.

Signat,

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Injustícia de “llibre de text” a Gaza


Gaza, 8 Octubre, 2009 (Pal Telegraph) – Els nens de les escoles són a l’estacada per manca de material bàsic, al estar els subministres bloquejats per Israel.

Els 456.000 escolars de la Franja de Gaza que comencen el curs, s’enfronten a manques cròniques de tot, des de paper, llibres de text, cartutxos de tinta, uniformes escolars, carteres, ordinadors, com a resultat del bloqueig Israelià. Al mateix temps, les aules greument embotides han d’acomodar els estudiants que es van quedar sense escoles perquè van quedar destruïdes o malmeses en l’últim atac de principis d’any.

Els únics subministres al mercat es porten de contraban a traves dels túnels des de Egipte. Fins i tot quan hi ha material, molts no se’l poden permetre: el 80% dels 1.5 milions d’habitants de Gaza viuen per sota el llindar de la pobresa.

"Jo no puc entendre perquè necessitem patir, perquè no es permet que entrin llapis i llibres de text,” diu. "És que Israel es pensa que això també son armes ofensives?


Articles d’escriptori compartits

El paper que hi ha a l’abast de contraban és de baixa qualitat i quan s’utilitza una goma d’esborrar, es trenca", diu un mestre. Amb aquesta mala qualitat, el material es gasta aviat i així s’encareix el cost. “El que entra mai no és suficient”, explica.

"Jo encara tinc prou sort de poder comprar algunes llibretes, però la meva filla m’explica que hi ha companys a la seva classe que han d’utilitzar fulles de palma i bosses d’escombraries com a carteres.”

Un mestre de mates de Khan Younis diu que "alguns dels estudiants comparteixen els articles d’escriptori i altres utilitzen quaderns vells. "

El director de la cambra de comerç Mahmoud al-Yazji, diu que Gaza te un gran problema per aconseguir materials per als seus estudiants. Estima que el 90% dels estudiants se’n veuen afectats. "Israel deliberadament no permet que entri material d’escriptori a la Franja de Gaza,” diu. "Les forces de ocupació tenen bloquejats 1.750 contenidors de subministres escolars i material d’escriptori, per un valor de 150 mil$ USA. “


Efectes de l'atac Israelià

Un alt càrrec d’educació, Khalid Radi, afirma que el seu departament ha donat instruccions als professors de no pressionar els estudiants i mentrestant està en contacte amb grups humanitaris del món Àrab i d’altres països per a trobar maneres de que entri material escolar a Gaza. Però els últims intents dels grups de drets humans han fracassat”, diu. "Això em fa pensar si aquests alumnes amb un llapis a la ma se’ls veus més perillosos que si estiguessin sostenint un coet.”

En el darrer atac a Gaza, 18 escoles varen ser destruïdes, i als menys 280 danyades. Moltes encara necessiten materials de construcció per a fer les reparacions, segons fonts de NU. Radi diu que la mancança de material afecta negativament als estudiants. "El temps s’està tornant més fred. No tenim recanvis per les finestres danyades de les escoles, i els estudiants patiran els efectes de l’últim atac a Gaza durant l’any que s’apropa, amb la destrucció als seus caps,” manifesta. El Ministeri de educació informa que a moltes classes s’hi han d’apinyar fins i tot 55 estudiants.

"El bloqueig ha causat un patiment molt gran als nens de Gaza,” explica Philippe Lazzarini, cap de la Oficina de les NU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris en els territoris Palestins ocupats. El Dr Fadel Abu Hien, professor de psicologia de la Universitat de al-Aqsa, diu que molts estudiants deixen d’anar a classe degut a la mancança de llibres, bolígrafs i paper. "Israel està utilitzant el control sobre les fronteres de Gaza per a causar destrucció psicològica entre els estudiants que volen estudiar i aprendre."


Cap ajut pels refugiats

Els grups de drets humans han criticat les restriccions de Israel sobre la Franja de Gaza i els límits que s’imposen als subministres. Només es permet l’entrada de menjar bàsic i materials rudimentaris. Els grups descriuen que això és “inadequats per a les necessitats de més de 1.5 milions de persones”. Segons els funcionaris de les NU, també manquen instruments i equips pels laboratoris de ciències de les escoles. El coordinador humanitari que representa les agències d’ajut de NU en el territori Palestí ocupat i la Associació d’Agències de Desenvolupament (Aida), representada al menys per 25 ONGs, han demanant un accés complet i sense traves tant d’entrada com de sortida de Gaza, per a restaurar el sistema educatiu.

Maxwell Gaylard, de la Oficina de Coordinació Especial de NU pel Procés de Pau d’Orient Mitjà, (UNSCO), assegura que “Sembla que Israel té una definició diferent de les necessitats humanitàries de la que utilitzem nosaltres a les NU.."

La manca de subministres és només un altre exemple de la frustració que s’imposa als Palestins que estan sota ocupació Israeliana.

Font: Mohammed Omer, New Statesman.

Traducció: M.M. de Comunitat Palestina

dijous, 8 d’octubre del 2009

Declaració de Principis de la “Gaza Freedom March”



Amnistia Internacional ha anomenat el bloqueig de Gaza “una forma de càstig col·lectiu de la població sencera de Gaza, una flagrant violació de les obligacions de Israel segons la Quarta Convenció de Ginebra.”

 Human Rights Watch ha declarat que el bloqueig és “una seriosa violació de la llei internacional.”

El Relator Especial de Drets Humans de les NU als territoris Palestins ocupats, Richard Falk, ha condemnat el setge de Israel sobre Gaza com un “crim contra la humanitat.”  

L’expresident dels EUA,  Jimmy Carter ha dit que el poble Palestí atrapat a Gaza està essent tractat “com animals” i ha fet una crida perquè “s’acabi el setge de Gaza” que priva “a un milió i mig de persones de lo més necessari per a viure”.

Una de les principals autoritats del món sobre el tema de Gaza, Sara Roy, de la Universitat de Harvard, ha dit que la conseqüència del setge “és innegablement un patiment massiu, creat principalment per Israel, però amb la complicitat activa de la comunitat internacional, especialment dels Estats Units i la Unió Europea.”

 La llei és clara. La consciència de la humanitat està commocionada.  

Els Palestins de Gaza han exhortat a la comunitat internacional a que vagi més enllà de les paraules de condemna.  

I malgrat això, el setge de Gaza continua.  

Defensant la Legalitat Internacional  

El setge il·legal de Gaza no surt del no res. És un dels mols actes il.legals comesos per Israel en els territoris Palestins que va ocupar militarment el 1967.  


El Mur i els assentaments són il·legals, segons la Cort  Internacional de Justícia de L’Haia.  

Les demolicions de cases i la destrucció gratuïta dels terrenys de cultiu són il·legals.  

Els tancaments i els tocs de queda són il·legals.  

Els bloquejos de carretera i els punts de control (checkpoints) són il·legals.  

La detenció i la tortura són il·legals.  

La ocupació mateixa és il·legal.  

La veritat és que si la llei internacional es fes respectar, la ocupació s’acabaria.  

Acabar amb la ocupació militar que va començar el 1967 és una condició important per l’establiment d’una pau justa i duradora. Durant més de sis dècades, al poble Palestí se li ha negat la llibertat i el dret a la autodeterminació i a la igualtat. Als centenars de milers de Palestins que van ser obligats a marxar de les seves cases durant la creació de Israel entre 1947-48 encara se’ls hi deneguen els drets que els hi reconeix la Resolució 194 de les NU.  

Fonts de Inspiració  

La Gaza Freedom March està inspirada per dècades de resistència Palestina noviolenta des de l’aixecament popular massiu de la primera Intifada,  als vilatans de Cisjordània que segueixen resistint-se al robatori de la seva terra pel Mur anexionista de Israel.

S’inspira en els Gazauis mateixos, que van formar una cadena humana des de Rafah a Erez, van tirar a terra la barrera fronterera que separa a Gaza de Egipte i van marxar cap als sis “checkpoints” que separen la Franja de Gaza de Israel.  

La Marxa de la Llibertat també s’inspira en els voluntaris internacionals que han estat al costat dels camperols Palestins recollint les seves collites, pels que han estat als vaixells desafiant el bloqueig de Gaza per mar, i pels conductors del combois que han entregat ajut humanitari a Gaza.  

I està inspirada per Nelson Mandela que va dir: “Jo he caminat per aquella llarga carretera a la llibertat. He procurat no defallir; he fet passes en fals durant el camí. Però he descobert el secret de que després de escalar una muntanya, només veus que n’hi ha moltes altres per escalar ... no m’atreveixo a entretenir-me, perquè el meu llarg camí no s’ha acabat.”

Fa cas de les paraules de Mahatma Gandhi, que va anomenar al seu moviment Satyagraha-Manten-te en la veritat, i ens mantenim en la veritat de que el setge de Israel sobre Gaza és il·legal i inhumà.  


Gandhi va dir que el propòsit de la acció noviolenta és “accelerar” la consciència de la humanitat. A traves de la Marxa de la Llibertat, la humanitat no deplorarà només la brutalitat Israeliana sinó que prendrà part en aturar-la.   

La societat civil Palestina ha seguit els passos de Mandela i Gandhi. Igual que aquests dos líders van fer una crida a la societat civil internacional perquè boicotegessin els productes dels seus opressors, les associacions Palestines, sindicats, i moviments de masses des del 2005 han fet una crida a tota la gent amb consciència a donar suport a una campanya noviolenta de boicot, desinversió i sancions fins que Israel compleixi amb les seves obligacions d’acord amb la llei internacional.  

La Marxa de la Llibertat també s’inspira en el moviment de drets civils dels EUA.  

Si Israel menysprea la vida Palestina, llavors els internacionals hem de fer dues coses, interposar els nostres cossos per a escudar als Palestins de la brutalitat Israeliana i per ser testimonis personals de la inhumanitat amb que diàriament s’enfronten els Palestins.  

Si Israel desafia la llei internacional, llavors la gent de consciència hem d’enviar agutzils noviolents de tot el món per a enfortir la llei de la comunitat internacional a Gaza. La Coalició Internacional per Acabar amb el Setge Il·legal de Gaza enviarà contingents de tot el món a Gaza per a commemorar l’aniversari del atac sanguinari de Israel durant 22 dies sobre Gaza entre desembre 2008 y gener 2009.  

La Marxa de la Llibertat no pren partit en política interna Palestina. Només s’alinea amb la llei internacional i els drets humans.  

La Marxa és una anella més en la cadena de resistència noviolenta al flagrant menyspreu de Israel per la llei internacional. .

Es convoca als ciutadans del món a fer pinya amb els Palestins en la Marxa del 1è de gener per a aixecar el setge inhumà de Gaza.  

لمزيد من المعلومات الرجاء الاطلاع على  بيان السياق

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Un polític israelià es nega a viatjar a Londres per por de ser detingut


El viceprimer ministre israelià Moshé Yaalón ha rebutjat una invitació per a visitar el Regne Unit després de ser advertit que podria ser detingut per crims de guerra. La informació, avançada pel diari britànic The Guardian, explica que Yaalón va ser convidat pel fons Nacional Jueu a un esdeveniment a Londres destinat a recaptar diners a favor d'un grup que dóna suport als soldats israelians sense família.
El polític israelià, que és també ministre d'Assumptes Estratègics, duia diversos anys sense visitar Gran Bretanya, pel que va demanar consell al seu Ministeri d'Exteriors, que li va desaconsellar el viatge.
El motiu és un incident ocorregut al juliol de 2002, quan Yaalón era cap de gabinet de l'Exèrcit israelià: un caça israeliana va bombardejar una casa de Gaza, operació en la qual no només va morir el líder de l'ala militar de Hamas, Salah Shehadeh, sinó també catorze civils, entre ells diversos nens. 
Immunitat diplomàtica
La decisió de Yaalón de no viatjar al Regne Unit segueix al fallit intent, la passada setmana, que un tribunal britànic emetés una ordre de detenció contra el ministre israelià de Defensa, Ehud Barak, per l'atac a Gaza del passat gener. Finalment no es va dictar l'ordre de detenció perquè es va considerar que Barak gaudeix d'immunitat diplomàtica.
Israel aconsella als seus polítics i militars viatjar amb els seus advocats per Europa
El portaveu de Yaalón, Alon Ofek-Arnon, va dir que hi ha en marxa una campanya destinada a "deslegitimar a l'Estat israelià". Segons The Guardian, s'ha aconsellat a diversos polítics i generals israelians que demanin consell als seus equips legals abans de viatjar a països com el Regne Unit i Espanya.
En 2005, el general israelià Doron Almog va estar a punt de ser detingut per la policia en l'aeroport londinenc de Heathrow per una ordre d'arrest motivada per operacions militars en Gaza. Algú li va avisar en l'últim moment, amb el que el militar no va sortir de l'avió i va evitar un hipotètic arrest.
Font: El Publico

Dibuixar per conscienciar

Les il·lustracions d'Azagra i Kalvellido recorden a Salt que Palestina i l'Iraq encara pateixen


Membres de Salt x Palestina sostenen un dibuix d'Azagra.
Foto: LLUÍS SERRAT.

Quan les tragèdies ja no surten als informatius deixen de ser-ho? És evident que no, però al mig de l'allau constant d'informació que ens ve a sobre diàriament, els conflictes, les desgràcies i les injustícies se succeeixen davant nostre tan acceleradament que avui ja no recordem la víctimes ni els botxins d'ahir. «Potser ja no són notícia, però els conflictes de Palestina i l'Iraq encara hi són, i nosaltres, com a dibuixants, només pretenem que la gent prengui consciència d'aquesta realitat, d'una manera no massa dramàtica, perquè els fets ja ho són prou», explica Carlos Azagra, que ha fet equip amb Juan Kalvellido (presentat com «un dibuixant sortit de la classe obrera, que no ha deixat mai de creure en la revolució») per mostrar en una exposició itinerant la seva visió del que està passant a Palestina i l'Iraq. L'exposició es va inaugurar ahir al vespre a la biblioteca de Salt, amb una dotzena d'il·lustracions de cada autor, i es podrà visitar fins al 18 d'octubre, gràcies a la iniciativa de l'associació solidària Salt x Palestina.


Creador de personatges com ara Pedro Pico i Pico Vena, i vinculat des de fa molts anys a El Jueves, Carlos Azagra ha estat sempre un dibuixant molt proper als moviments socials que es mouen en la perifèria del sistema. «La proposta de fer aquesta exposició va sorgir de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, que inicialment volia implicar-hi altres dibuixants d'El Jueves. Al final només m'hi vaig ficar jo, que per a aquestes coses solidàries sóc voluntariós [riu]. I, per amistat, vaig contactar amb Kalvellido, que ja havia publicat un llibre titulat Pazlestina», explica Azagra. Un cop acceptat el repte, els dos dibuixants van començar a treballar en la idea, creant una sèrie d'il·lustracions amb poc text, directes i contundents en el seu missatge que, un cop ampliades, atreuen indefectiblement l'atenció de l'espectador i, en el millor dels casos, el fan pensar. Tant Azagra com Kalvellido tenen estils molt peculiars com a dibuixants que, en aquesta mostra, s'alternen i es complementen perfectament, al servei d'una bona causa.

L'exposició Palestina i l'Iraq als ulls de Kalvellido i Azagra va iniciar la seva itinerància el maig passat al festival Interpueblos de Madrid i, posteriorment, ha visitat l'Ateneu Barcelonès i el claustre de l'Escola d'Art de Vic. Ahir, Azagra havia d'assistir a la inauguració de la mostra a Salt, però un problema domèstic no ho va fer possible. En nom de Salt x Palestina, una associació creada «arran de les matances de Gaza del gener passat, per sensibilitzar la gent i fer boicot a Israel», el seu portaveu, Isidre Pallàs, va dir ahir a la inauguració: «Estem aquí per fer costat als més dèbils, a la gent senzilla que vol viure tranquil·lament, que no demana sortir a les pàgines dels diaris, ni als informatius, a la gent que no vol ser notícia. Aquesta gent que la indústria de la informació ha convertit en xifres, en cossos destrossats per les bombes entre anuncis de cosmètics i cotxes. Gent assassinada a l'Iraq i Palestina i de la qual tothom sembla ignorar que tenia un nom.»
Font: El Punt/ xavier castillón

Després de la Diada: calen accions més contundents per ajudar el poble palestí

L’acció de protesta davant la participació de Noa a la Diada, duta a terme per la Plataforma Aturem la Guerra amb el suport de diversos grups de solidaritat amb Palestina, ha estat rebuda amb una campanya de distorsions i falsedats, una autèntica cacera de bruixes. Aprofitaré aquest primer article del Blog de la Plataforma per aclarir el tema.

Se’ns acusa de barrejar la política i la música, però va ser Noa qui va fer servir de la seva fama com a cantant per enviar una “Carta oberta als palestins de Gaza” durant els bombardejos a la Franja, el 8 de gener de 2009. Va escriure: “Només puc desitjar per vosaltres que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer, i per fi DESFER-VOS d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamàs.” Qui va desaparèixer sota les bombes israelianes no va ser Hamàs —que, malgrat les crítiques que pot merèixer, és el govern democràticament elegit— sinó 1.400 palestins, incloent-hi 400 nens. Noa justifica un atac que va ser un crim de guerra i contra la humanitat, segons un recent informe de l’ONU. Només tres dies abans de participar a l’acte “per la pau” de la Diada, Noa va tornar a justificar el bombardeig israelià, dient que “Israel ha estat arrossegat a la guerra”.

La tàctica de presentar-se com una defensora de la pau, mentre es fa la guerra, no la fa servir només Noa: és la política del propi Estat d’Israel. Bombardegen, imposen l’estat de setge a Gaza, construeixen colònies il·legals a Cisjordània, s’annexionen cada vegada més territoris… i diuen que ells volen la pau i que els palestins en són l’obstacle. El Global Language Dictionary, de The Israel Project, dóna instruccions detallades de com els defensors de l’Estat d’Israel han de fer servir dels arguments de la “pau”: el text podria ser el guió de la Noa.

Els atacs contra la Plataforma es basen en ignorar aquests fets, en acceptar, contra tota evidència, que Noa realment representa l’esperança d’una pau justa entre israelians i palestins. Tristament, no és així. Qualsevol dubte desapareix al llegir el seu blog després de la Diada, on celebra el suport que ella ha rebut com “una victòria per a Israel”: el mateix Israel que comet crims de guerra.

Davant d’aquests crims, les organitzacions palestines demanen al món que s’organitzi un boicot, semblant al que va ser tan efectiu contra l’apartheid a Sud-Àfrica, com un mitjà no violent de pressió contra l’apartheid que practica Israel. El Trades Union Congress, la central sindical unitària de Gran Bretanya, gens radical, acaba de votar a favor d’impulsar aquest boicot.

La nostra acció davant la participació de la Noa a la Diada també responia a la demanda palestina. Va ser poca cosa, és cert; potser, fins i tot, un “flac favor” com va dir el President de la Generalitat.

Doncs ja és hora que les administracions facin un favor més sòlid per al poble palestí: que responguin a la seva crida per al boicot. Demanem a la Generalitat que trenqui relacions amb l’Estat d’Israel fins que aquest no compleixi el dret internacional, aixequi l’estat de setge a Gaza i respecti els drets del poble palestí. Demanem al govern espanyol que deixi de vendre armes a Israel fins que no deixi de cometre crims de guerra.

Si fan això, no caldran més protestes com la de la Diada. Si no ho fan, quedarà palès que les crítiques que ens han dirigit són hipòcrites.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

La ruta dels palestins


Els palestins quan tornen a casa, a aquesta casa fragmentada, en ruïnes, ocupada, saquejada i malmesa, ho fan per la frontera de Jordània. Es la única opció per entrar a Cisjordania. Si venen d'Europa, d'Amèrica o dels països veïns no poden aterrar amb avió a Tel Aviv, ho tenen prohibit. La ruta aèria passa, forçosament, per l'aeroport Queen Alia d'Amman. D'allà prendran un autobús que els portarà al centre de la capital, on agafaran un taxi col·lectiu fins a la frontera. La ruta per terra tan d'entrada i sortida els obliga a travessar exclusivament per aquest punt.

Només arribar la frontera des de l'aeroport els costarà entre dues i tres hores de viatge i entre 10 i 30 dòlars depenent dels abusos dels taxis, els busos i els embussos.

Quan arriben comencen els escorcolls de les maletes i paquets i la burocràcia i les preguntes de la policia del rei Abdalà. Després de les preguntes 10 dòlars més per estampar el segell del visat en algun pàgina impol·luta del passaport. I d'allà a l'autobús que, passant el pont Allenby, 4 dòlars el bitllet i dues hores de cues, els portarà a l'altra banda del Jordà. Per els més rics els que volen anar de pressa i tenen diners hi ha un servei de microbusos que també acceleren les gestions dels visats a les dos bandes. L'utilitzen els homes de negocis palestins, els estrangers i el personal amb passaport diplomàtic. 100 dòlars per persona per travessar el pont i les duanes, total quatre quilometres.

Aquest riu que fa segles duia tanta aigua que la feien servir per batejar profetes i tot, ara baixa sec, esquifit. L'aigua que hauria de portar al mar Mort és la que serveix per regar els camps de les colònies il·legals de Cisjordania, la que el canal del llac Tiberies, travessant Israel de nord a sud, li xucla per mantenir els camps de golf verds i les dutxes de la platja rajant a doll, l'aigua que serveix per mantenir a qualsevol cost el miracle que fa florir el desert. El Jordà flueix tan sec que el Mar mort baixa el seu nivell un metre més cada any. D'ací a poc temps, els borbons espanyols hauran de batejar la seva immensa prole amb aigua de l'aixeta.

A l'altra banda dels riu els policies israelians esperen els àrabs. Al mes de juliol 45º a l'ombra, però no n'hi ha cap d'ombra. Rostits sota el sol immenses cues de palestins i turistes esperen el seu torn. Dues maquines llencen aigua polvoritzada i fresca per refredar la temperatura asfixiant Guàrdies armats vigilen que ningú faci fotos. Policies secrets de mirada penetrant tracten de distingir qui mereix l'escorcoll més sever, l'interrogatori més dur. Escullen i decideixen qui passarà a l'altra banda i qui no. La diferencia significa pels joves palestins, a voltes, detencions, tortures i presó. Com li va passar el passat 22 de setembre a Mohammad Othman que va ser arrestat pels soldats israelians al Pont Allenby, i que des de llavors esta tancat a la presó de Huwara. El seu delicte lluitar pels drets humans amb la organització pacifista palestina: > stopthewall.org.


A dins de l'edifici els guàrdies tenen aire condicionat. Comproven els documents. De tan en tan algun home veu com li barren el pas, li neguen l'entrada al seu país, i el fan tornar a Jordània. Els que poden passar, palestins i estrangers, han de creuar un arc groc llampant que te un dibuix de les plantes dels peus pintades en vermell a terra. Aquest dibuix indica el lloc on palplantats esperen ser fumigats com animals sarnosos. Ningú dona explicacions de que duu la mixtura amb que els ruixen als poc que gosen preguntar-ho.

Més cues, una per passaports europeus, l'altra pels palestins i els àrabs. La cua dels passaports vermells es mou a poc a poc, ara un i d'aquí cinc minuts l'altre. La dels passaports verds es queda immòbil, aturada en el temps, al caprici del soldat que li dona l'entrada.

Quan arriben el taulell un policia els escaneja l'índex i el polze. Contra una paret blanca els fan una foto amb una càmera digital, l'adjunten amb les empremtes i les dades del passaport. Fitxats com criminals. De fet per Israel tots els palestins son o seran criminals. Un altre cua ara per recuperar les maletes, desaparegudes de fa molta estona i que ara retornen regirades, encara faran sort si no els hi ha pispat res. No hi ha dret a reclamacions.

Només falta recollir el passaport segellat i visat, mes cues i 40 dòlars que Israel s'embutxaca per cada palestí que entra a Palestina. En total els palestins passaran de vuit a dotze hores per cobrir els cent quilometres i escaig d'Amman a qualsevol ciutat de Cisjordània i hauran pagat més de cent dòlars entre extorsions de guàrdies de fronteres, vises i bitllets d'autobús.

Empentes i cops de colzes, cues, interrogatoris i humiliacions, cues, calor, esperes a peu dret, impotència, resignació, cues, indignació i odi, injustícia, maltractaments i ganes de que tot això s'acabi és el que es respira en aquest ambient asfixiant.

El passat mes d'agost l'ultradretà Netaniahu, primer ministre d'Irreal, amb un gest de generositat de cara a la galeria internacional ampliava en dues hores l'horari d'obertura de la frontera de Palestina amb Jordània. En comptes de 8 a 2 ara restarà oberta cada dia fins a les 4 de la tarda.

No va dir res, però, de quan tornarà Israel el control de la frontera que va prendre als palestins l'any 2002. Un control que l'Autoritat Nacional Palestina tenia des de la signatura dels Acords de Oslo, aquell procés de pau que tota la Comunitat Internacional (EUA, UE, Rússia) esgrimeix com a base inapel·lable quan es tracta de reconvenir als palestins de Hamas, i que la mateixa comunitat guarda com a paper higiènic per a necessitats israelianes.

*Aquí podeu firmar per demanar la llibertat d'en Mohammad:

> petitiononline.com/stopwall/petition.html

Vaig creuar el Pont Allenby el 4 i el 28 de juliol de 2009. El 28, el primer ministre d'Israel va visitar la frontera. Aquest dia les barreres es varen tancar d'11 del mati fins a les 2. Jo ja havia passat.


Fnt: El Dimoni