En memòria de les 1413 persones assassinades a la Franja de Gaza entre el 27 de desembre i el 18 de gener de 2009 per l'exèrcit israelià. Perquè totes tenien nom i cognoms. Perquè no hi ha víctimes anònimes.Vine a llegir els seus noms i a encendres espelmes en el seu record.
En memoria de las 1413 víctimas asesinadas en la Franja de Gaza entre el 27 de Diciembre y el 18 de Enero de 2009 por el ejército israelí. Por que todas tenian nombres y apellidos; porque no hay víctimas anónimas. Ven y ayúdanos a leer sus nombres y a encender velas en su memoria.
El darrer 8 d'octubre van ser detinguts set activistes sahrauís a l'aeroport de Casablanca (Marroc), per les autoritats d'aquest país, quan tornaven dels camps de refugiats del Tindouf (Algèria). El Regne de Marroc els ha deixat incomunicats, i també ha fet pública la seva intenció de jutjar-los en un tribunal militar per un suposat delicte de traició.
Es tracta d'un cas més de violació greu dels drets humans per part d'aquest país, i que no pot quedar sense resposta. Els set detinguts són:
- BRAHIM DAHANE, president de ASVDH i exprès polític
- ALI SALEM TAMEK, vicepresident de CODESA i exprès polític
- AHMED ALANSARI
- YAHDIH ETTAZOURI
- SALEH LABIHI
- DAKJA LASHGAR
- RACHID SGHIR
L'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) denuncia, de la mateixa manera que ho fan altres organismes internacionals com ara Amnistia Internacional, que l'actuació del Regne del Marroc amb aquests set activistes sahrauís vulnera la legislació internacional que obliga els estats a respectar l'exercici pacífic i legítim de la llibertat d'expressió, associació i reunió, sancionada per diverses lleis i normes internacionals. És per això que també demana als nostres governs que actuïn d'ofici per tal de posar en evidència aquesta situació i exigir al Govern del Marroc la posada en llibertat de tots els presos polítics sahrauís.
Al mateix temps, l'ACAPS vol denunciar tant l'assetjament constant a les famílies d'aquests presos polítics sahrauís, que pateixen l'encerclament de les seves cases amb policia i agents colonials, així com l'insult per part d'aquests mateixos agents en el moment de sortir de casa, com ha passat en el cas de BIBA LALA SALKHA.
L'ACAPS vol també denunciar l'assetjament i les amenaces que pateixen activistes sahrauís com ara SULTANA KHAYA (a qui es va detenir, tot retirant-li la seva documentació quan viatjava cap a les illes Canàries), o bé AMINETU HAIDAR.
Per tal de contribuir en la defensa dels drets humans del poble sahrauí, l'ACAPS us convoca a una CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT D'AQUESTS SET ACTIVITES, el proper DIJOUS, 22 D'OCTUBRE DE 2009, a 2/4 de 8 del vespre, a la PLAÇA DE SANT JAUME DE BARCELONA.
La polèmica que va envoltar l'actuació de la israeliana Noa durant la darrera Diada Nacional no ha desanimat els moviments propalestins, que preparen una nova acció contra la cantant. En aquesta ocasió, l'escenari del boicot serà Sant Cugat del Vallès, on està previst un concert de la intèrpret al Teatre Auditori el dia 26 de novembre.
En aquesta ocasió, les accions de protesta les lidera el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), en col·laboració amb altres grups com la Xarxa Palestina i Boicot Preventiu. Segons un membre del CASC, José Fernando Mota, "Noa no és la millor persona" per fer un concert a Sant Cugat perquè "es va posicionar a favor dels bombardejos israelians contra la Franja de Gaza durant les operacions militars de fa deu mesos. L'objectiu de la protesta és, segons la mateixa font, "visualitzar el conflicte israelià".
Dimarts passat, dia 3 de novembre, l'Ateneu de Sant Cugat va acollir la primera reunió dels grups propalestins per tal d'organitzar la protesta contra Noa. La idea dels promotors del boicot és organitzar una manifestació a la porta del recinte, tot i que oficialment s'exclouen accions dins una vegada comenci el concert. En tot cas, Mota va deixar clar que "es donarà la llibertat d'actuar dintre del teatre per si algú ho considera adient".
Els organitzadors de la protesta també demanaran el boicot als productes comercials israelians, tal com han fet altres vegades.
Avís a Lluís Recoder
Però l'objectiu de la protesta va més enllà de la cantant Noa, i els seus promotors també volen donar "un toc d'atenció" a l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder. Segons Mota, "el nostre alcalde té simpaties sionistes", raó per la qual va dir que "volem que sàpiga que no tot Sant Cugat pensa igual que ell". Es dóna la circumstància que el Teatre Auditori és un equipament públic.
la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de Gasteiz va fer ahir una crida a l'afició baskonista i a la ciutadania en general «a mostrar la seva repulsa contra la delegació israeliana i la solidaritat amb el poble palestí per tots els mitjans que tinguin al seu abast»-.
El passat 15 de setembre es publicava un informe exhaustiu sobre la barbàrie perpetrada a la franja de Gaza per l’Exèrcit israelià a l’hivern passat durant l’anomenada operació Plom Fos. L’informe pren el nom del seu redactor, el jutge sud-africà Richard Goldstone, i, segons el professor de la Universitat Nacional de Nabulus (Palestina), Curtis Doebbler, és “una de les descripcions més documentades sobre violacions dels drets humans que mai s’ha fet en cap altra guerra”. L’informe Goldstone descriu les violacions dels palestins contra els israelians, dels palestins entre ells; però, sobretot, denuncia els crims contra la humanitat i els crims de guerra de l’Exèrcit d’Israel que van provocar 1.400 morts –la majoria civils, dels quals uns 300 nens–, milers de cremats per les bombes de fòsfor i la destrucció de llars, d’edificis públics i de mesquites durant els 22 dies que va durar la pluja de foc.
El destí natural de l’informe Goldstone era el Consell de Drets Humans (CDH) de les Nacions Unides a Ginebra, que hauria permès la seva remissió al Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia i el posterior procés de persecució dels criminals de guerra israelians, tal com s’ha executat en altres conflictes en què s’han comès crims contra la humanitat.
La gran sorpresa, però, ha estat quan els mateixos diplomàtics de l’Autoritat Palestina a Ginebra han “escoltat” les recomanacions nord-americanes i israelianes i han sol·licitat l’ajornament de la ratificació de l’informe Goldstone en el CDH fins al mes de març de 2010. Mai abans, des de la signatura dels Acords d’Oslo fa setze anys, no s’havia escoltat un rebuig tan clamorós de la societat palestina contra una decisió de l’AP/OAP. Un rebuig unànime que prové, també, amb força intensitat de les organitzacions laiques englobades dins de l’OAP.
La versió oficial apunta a la prudència davant del procés pacificador iniciat pel president Obama. Altres fonts assenyalen que la ratificació de l’informe pel CDH deixaria en mal lloc Israel i, fins i tot, es comenten pressions nord-americanes en el sentit de congelar l’ajuda financera al Govern de Mahmud Abbas. L’eficaç diplomàcia israeliana no s’ha quedat enrere. El periodista palestí Khalid Amayreh apunta en el setmanari Al-Ahram Weekly “l’amenaça israeliana de fer públiques les gravacions de les converses entre israelians i funcionaris de l’AP que revelen com aquests darrers sol·licitaven als israelians que prosseguissin la guerra contra Gaza fins a la fi per anihilar Hamàs durant l’ofensiva de l’operació Plom Fos”.
L’escàndol Goldstone ha acabat d’ensorrar irremissiblement la feble reconciliació palestina que la diplomàcia egípcia intenta des de fa uns quants mesos. Una reconciliació que s’havia plasmat en un document que Hamàs estava estudiant i que l’obligava a dràstiques renúncies: conferia poders absoluts al president Mahmud Abbas davant del primer ministre a Gaza, Ismail Haniyeh, i il·legalitzava qualsevol formació militar de la resistència. Sobre aquest document –ja definitivament descartat– l’editorial del diari Al-Quds Al-Arabi fa una lectura nova “en llegir entre línies un intent de posar fi als moviments de resistència i retornar la franja de Gaza a un «procés de pau econòmica» accelerat que ja està en marxa a Cisjordània sota la supervisió del general Keith Dayton i de Tony Blair i amb el suport de l’autoritat de Ramal·là”. El medieval setge per la fam fins que no vinguin a la raó i s’elimini qualsevol resistència, vaja.
El greu error de Mahmud Abbas en ajornar l’informe Goldstein ha dinamitat qualsevol possibilitat de trobada entre les disputades parts palestines i, a més, ha aprofundit les escletxes que hi ha a l’interior d’Al-Fatah. Probablement, les eleccions palestines que s’han de celebrar la segona meitat del 2010 li passaran factura i Hamàs sorgirà encara més enfortida que en les passades eleccions del 2006. Mentrestant, davant del fracàs diplomàtic nord-americà per aturar l’expansió dels assentaments israelians en terres palestines i la creixent tensió –una veritable guerra de baixa intensitat contra els pobladors àrabs– a Jerusalem, els palestins del carrer podrien perdre la infinita paciència. La tercera Intifada s’està coent.
La violència a l´Orient Mitjà genera un impacte emocional profund en les poblacions palestines i israelianes que a vegades es manifesta amb símptomes postraumàtics, notoris en poblacions civils especialment vulnerables.
El ponent ha participat en diversos projectes de cooperació israeliana i palestina en el camp de la salut mental, amb el suport de l´organització Phiysicians for Human Rights.
A càrrec de Tristan Troudart, metge psiquiatre i director del Departament d´Hospitalització Diürna de l'Hospital Kfar Shaul de Jerusalem
Presentació a càrrec de Cristina Gisbert, psiquiatra i cap del Servei de Rehabilitació Psicosocial de Girona
Checkpoint rock, cançons des de Palestina, el documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera sobre la música i els músics de Palestina, s'ha estrenat al Cinemes Albéniz-Plaça. A una hora tardana, ¾ d'11 de la nit, i fins dijous -22 d'octubre- es projectarà a una de les sales del Albéniz de la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona.
A ¾ d'11, la comitiva que acompanya al més universal dels poetes palestins, Mahmoud Darwish, camina cada nit d'aquesta setmana cap a la seva tomba. Les espelmes cremen, la gent plora la mort del poeta, és el 9 d'agost de 2008. Els seus poemes acompanyen als palestins en la llarga nit que els ha tocat viure i patir des de fa més de seixanta anys.
Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod. Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer. Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.
Els mots de Darwish vesteixen les melodies dels músics palestins. La música acarona les paraules del poeta i les veus dels cantants les escampen al vent. Els palestins escolten i canten. Els punys dels joves s'aixequen als concerts, les noies i els nois ballen.
Els rapers de Dam, que varem poder sentir l'estiu passat a Betlehem i -aquesta Mercè- a Barcelona; Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i el nostre amic de Nablus, Habib al Deek, professor i virtuós del llagut, canten la vida del seu poble i els versos del poeta. Els nens aprenen les cançons per no oblidar-les mai més:
Ens renten el cervell, ens exterminen.
I després diuen que nosaltres som els culpables.
Però tots els exercits del món
són febles davant l'esperança dels nens.
Arreu on vaig veig fronteres,
la humanitat empresonada.
Per que no puc ser lliure com altres nens del món?
Una altre Palestina que no surt a les portades, la del dia a dia d'una gent que no vol ser carnassa ensangonada per vestir les portades dels diaris. Una Palestina feta de palestins que canten. De nens que saben que es mereixen un futur millor que el dels murs i els filferros de pues.
Al cinema, la pel·lícula hi serà fins dijous -22 oct.-: la Palestina que canta no és negoci.
Salt x Palestina és un grup de recolzament a la lluita pels drets del poble palestí, reconeguts per l’ONU: dret dels refugiats a tornar, dret de resistir a l’ocupació i dret de tenir un estat propi.
Està format per homes i dones de Salt i d’altres punts de les comarques gironines i per palestins residents a Catalunya. Ens plantegem la difusió de la realitat palestina com una forma d’acció directa solidària amb el poble palestí.
Reclamem que els Drets Humans, i la legislació internacional que se’n deriva, s’apliquin al poble palestí per garantir una pau digna i justa; i que l’ONU assumeixi les seves responsabilitats en el conflicte.
