dijous, 18 de febrer de 2010

Isidre Pallàs presenta el seu llibre «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid»

Isidre Pallàs presenta el seu llibre «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid», divendres (19), a l'Ateneu 24 d Juny i a la Biblioteca de Salt el divendres 26 de febrer a les 8,30h  
       
 
 
  Imatge d'Isidre Pallàs, a l'aeroport de Tel Aviv, a l'inici del seu periple per Palestina, relatat a eldimoni.com FOTO: IP
emà divendres -19 de febrer- es presenta, a les 8.30 del vespre, a l'Ateneu 24 de Juny, del carrer Auriga de Girona, el llibre Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid amb la participació d'Isidre Pallàs -l'autor i corresponsal d'eldimoni.com a Palestina- i Manel Mesquita, d'El Dimoni.
eldimoni.com publica avui en exclusiva mundial -també- el pròleg signat per Salah Jamal -metge, historiador i escriptor, resident a Barcelona- redactat per a aquestes cròniques i l'epíleg de Mesquita.


Pròleg a «Cròniques des de Palestina»


D'entrada, confesso sense rubor el meu poc entusiasme i els meus limitats coneixements informàtics per navegar per la xarxa. Això em va condicionar a considerar tots els missatges de correu-e, tramesos per noms poc clars, com missatges vírics i endimoniats. Els enviaments, sense miraments, a la foguera. Ho faig sempre, i ho vaig fer, fins i tot, amb els tramesos, curiosament, pel periòdic-e El Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Fins que un dia, eldimoni.com, em va enviar un correu-e en què a l'apartat d'assumpte posava: Cròniques des de Palestina. Quina sorpresa. Lògicament vaig obrir el missatge i em trobo davant de les esmentades cròniques signades pel seu autor, Isidre, que, sense pretendre-ho, guanya l'estima de qualsevol des del primer instant. Així doncs, abans que jo, com a palestí que sóc, li pogués donar les gràcies pel que estava fent per Palestina, se'm va avançar i me les va donar ell pel fet de llegir les seves cròniques.

Hi ha persones que pel sol fet de mirar-les uns instants a la cara ja detectes immediatament la qualitat humana que emanen. Isidre és una d'elles. En veure'l per primera vegada, no em va fer falta formular-li la típica pregunta: què dimonis feies tu a Palestina? Doncs això, ell feia com va fer en anys anteriors a Algèria, el Pakistan, el Kurdistan, l'Índia, el Nepal, etc. Senzillament, solidaritzar-se amb la gent. Com? Vivint amb els més desposseïts, informant-se i explicant al petit cercle que l'envolta -cada dia més ampli- les iniquitats que veu en aquelles llunyanes i a la vegada pròximes llars.

Amb un estil pla i directe i sense recórrer als atractius literaris -la situació real de Palestina no ho permet- l'autor, a través de les seves cròniques, et porta al terreny real dels territoris palestins ocupats per l'invasor exèrcit israelià. Isidre exposa en els seus escrits, com pocs, el saber periodístic i humà d'un observador honest. Un saber tan sincer i tan obert que és capaç de mostrar l'essència de la magnitud del drama palestí. Les cròniques de l'Isidre, el testimoni, recullen la majoria de les qüestions espinoses i una llista indeterminada de les injustícies que causa l'ocupació militar a la població civil palestina. Explica amb senzillesa els estralls que pateixen els palestins a causa del mur de la segregació i l'aïllament; els innombrables check points (llocs de control militars); el bloqueig fronterer contra Gasa; els dotze mil presoners palestins en presons israelianes; els freqüents tocs de queda que impedeixen la població desenvolupar una vida normal; els assassinats i les incursions militars diàries, sense solta ni volta, de les ciutats i aldees palestines; les expropiacions forçoses de terres palestines, per construir assentaments per als ultrafeixistes colons jueus; etc.

Sense cap dubte que és molt encoratjador veure que en aquest món tan hedonista hi hagi persones totalment altruistes. Sense sponsor ni finançament de cap institució, Isidre carrega la seva motxilla i es dirigeix a territoris delmats i deixats de la mà de la dita justícia i ètica internacional. Des d'allà envia les seves cròniques, que es converteixen en l'espurna que ajuda, primer, a encendre el fulgor de la flama de les causes justes, i després, a mantenir el foc que ha de sacsejar les consciències.

Gràcies, Isidre, i felicitats.


Salah Jamal és metge, historiador i escriptor
Barcelona (Barcelonès), octubre de 2008



Epíleg de les «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid»


Isidre Pallàs és el meu alter ego. Sense el seu permís. De la mateixa manera que la terra és de qui la treballa i és un dret per al qual no cal cap llei reguladora; de la mateixa manera que Palestina és la terra dels palestins i cap resolució ho reconeixerà prou. Vaig viatjant com a Isidre des de fa un grapat d'anys. Sense la motxilla que ell ha de portar, sense les inclemències que ell suporta... gaudint de la seva mirada, fruint de les seves experiències... Algú pot pensar que no és el mateix, jo els portaria la contrària. I aquestes cròniques que acabeu de llegir donen fe que Isidre, gràcies a la seva sensibilitat, aconsegueix embarcar-te en el seu viatge.

Perquè Isidre no és un turista de postal, no és un viatger a tant la peça... Isidre és un viatjant a l'engròs. Un venedor de realitats al detall, diferents de les que tracten de vendre'ns -dia a dia- els mitjans de comunicació, amb el bombardeig quotidià de falses percepcions maniqueistes... Isidre és aquell comerciant que ens ofereix el producte més car del mercat: l'humanisme, imprescindible en temps de còlera.

Isidre no s'acosta mai a allò que passa (a les facultats de periodisme ho saben teoritzar la mar de bé) com l'enviat especial (quant de colonialisme resumeix aquesta expressió mediàtica!), sinó com l'igual que vol saber, descobrir, simpatitzar amb el que es troba pel camí... i -després- el cuc llibertari que porta a dins l'obliga a explicar-ho a tothom... i quan escric tothom vull dir -literalment- a tot el món... ell sap que és l'única manera de canviar les coses, de subvertir la realitat resultat de l'autoritat... i que lluny del seu pensament queda aquesta.

Estic convençut que Isidre es trobaria més a gust amb la més pura tradició oral d'explicar històries: seure a l'àgora envoltat d'amics, curiosos, passavolants i traspassar-nos les seves vivències amb intenció. Amb la intenció de descobrir-nos mons propers, dels quals els murs imposats s'entesten a allunyar-nos. Embadalits, l'escoltaríem. Però som a l'època d'internet (Salah Jamal ja ens ho ha descrit al pròleg).

Isidre, dies abans d'iniciar el seu viatge al país de l'apartheid, ofereix al periòdic-e eldimoni.com la possibilitat d'enviar -per publicar- aquestes cròniques, des de Palestina. El Dimoni no s'ho pensa dues vegades. Així neixen les Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid, que ara teniu en suport paper, premiades i en llibre. És ja la segona ocasió en què, després de publicar-se a Internet en eldimoni.com aportacions dels nostres col·laboradors i amics, el resultat ha estat el naixement d'un llibre. Va passar, igualment, amb Quim Curbet, escriptor, editor i fill dels barri de Sant Narcís, amb les seves narracions Vaig ser jo! (Després d'això, qui pot afirmar taxativament que internet matarà l'estrella del llibre?).

Aquest llibre i les cròniques en eldimoni.com són una eina. La seva lectura -i cada presentació del llibre- serveix per acostar-nos a la realitat de l'altra riba de la Mediterrània. Fan la feina d'estimular el veïnatge. De deixar de mirar-nos el melic, enlairar els ulls i fixar-nos en l'horitzó que tenim davant per davant. Des del port de Màlaga i Andalusia, des de Girona, des del port de Barcelona -capital del Mediterrani, diuen- i Catalunya. Els palestins, i amb ells tots els pobles de la terra, ens apressen a canviar l'esguard. Amb Isidre és possible. Gràcies, alter ego, per fer de viatjant!


Manel Mesquita és amic d'Isidre Pallàs, alter ego
Santa Eugènia de Ter (Gironès), octubre de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada