A la presentació de les cròniques de Palestina, a Salt: «els treballadors som iguals a tot el món»

El passat divendres -26 de febrer- a 2/4 de 9 del vespre, els mossos d'esquadra muntaven guàrdia davant l'Ajuntament de Salt i, pels carrers dels voltants, escorcollaven i identificaven sospitosos envoltats de fotògrafs de premsa i càmeres de televisió. Mentrestant, a la Biblioteca Publica de Salt, el col·lectiu Salt x Palestina -un grup format per saltencs nascuts a tres continents-, feia la presentació del llibre Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid amb el seu autor i corresponsal d'eldimoni.com, Isidre Pallàs. Sebas Parra -d'El Dimoni i veí de la Marfà de Santa Eugènia de Ter- va presentar l'acte i, Pallàs, va repassar la sempre dura realitat dels palestins sota l'ocupació.

Al final, el cronista va ressaltar, davant d'una audiència on hi havien els responsables de la majoria d'associacions magribines de Salt, la necessitat de treballar plegats a Salt i a Catalunya per a que les provocacions racistes no generin enfrontaments entre la població. Va recordar que a Hebron -per part d'Israel- com a Salt també hi ha provocacions feixistes i que la lluita per la igualtat, la justícia i els drets humans està per sobre de diferències de llengua, cultures i creences. «La lluita és entre rics i pobres; i els treballadors som iguals a tot el món», va afirmar Pallàs a l'acabar l'acte, després d'un curt debat.

Isidre Pallàs presenta el seu llibre «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid»

Isidre Pallàs presenta el seu llibre «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid», divendres (19), a l'Ateneu 24 d Juny i a la Biblioteca de Salt el divendres 26 de febrer a les 8,30h
	Imatge d'Isidre Pallàs, a l'aeroport de Tel Aviv, a l'inici del seu periple per Palestina, relatat a eldimoni.com FOTO: IP emà divendres -19 de febrer- es presenta, a les 8.30 del vespre, a l'Ateneu 24 de Juny, del carrer Auriga de Girona, el llibre Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid amb la participació d'Isidre Pallàs -l'autor i corresponsal d'eldimoni.com a Palestina- i Manel Mesquita, d'El Dimoni. eldimoni.com publica avui en exclusiva mundial -també- el pròleg signat per Salah Jamal -metge, historiador i escriptor, resident a Barcelona- redactat per a aquestes cròniques i l'epíleg de Mesquita. Pròleg a «Cròniques des de Palestina» D'entrada, confesso sense rubor el meu poc entusiasme i els meus limitats coneixements informàtics per navegar per la xarxa. Això em va condicionar a considerar tots els missatges de correu-e, tramesos per noms poc clars, com missatges vírics i endimoniats. Els enviaments, sense miraments, a la foguera. Ho faig sempre, i ho vaig fer, fins i tot, amb els tramesos, curiosament, pel periòdic-e El Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Fins que un dia, eldimoni.com, em va enviar un correu-e en què a l'apartat d'assumpte posava: Cròniques des de Palestina. Quina sorpresa. Lògicament vaig obrir el missatge i em trobo davant de les esmentades cròniques signades pel seu autor, Isidre, que, sense pretendre-ho, guanya l'estima de qualsevol des del primer instant. Així doncs, abans que jo, com a palestí que sóc, li pogués donar les gràcies pel que estava fent per Palestina, se'm va avançar i me les va donar ell pel fet de llegir les seves cròniques. Hi ha persones que pel sol fet de mirar-les uns instants a la cara ja detectes immediatament la qualitat humana que emanen. Isidre és una d'elles. En veure'l per primera vegada, no em va fer falta formular-li la típica pregunta: què dimonis feies tu a Palestina? Doncs això, ell feia com va fer en anys anteriors a Algèria, el Pakistan, el Kurdistan, l'Índia, el Nepal, etc. Senzillament, solidaritzar-se amb la gent. Com? Vivint amb els més desposseïts, informant-se i explicant al petit cercle que l'envolta -cada dia més ampli- les iniquitats que veu en aquelles llunyanes i a la vegada pròximes llars. Amb un estil pla i directe i sense recórrer als atractius literaris -la situació real de Palestina no ho permet- l'autor, a través de les seves cròniques, et porta al terreny real dels territoris palestins ocupats per l'invasor exèrcit israelià. Isidre exposa en els seus escrits, com pocs, el saber periodístic i humà d'un observador honest. Un saber tan sincer i tan obert que és capaç de mostrar l'essència de la magnitud del drama palestí. Les cròniques de l'Isidre, el testimoni, recullen la majoria de les qüestions espinoses i una llista indeterminada de les injustícies que causa l'ocupació militar a la població civil palestina. Explica amb senzillesa els estralls que pateixen els palestins a causa del mur de la segregació i l'aïllament; els innombrables check points (llocs de control militars); el bloqueig fronterer contra Gasa; els dotze mil presoners palestins en presons israelianes; els freqüents tocs de queda que impedeixen la població desenvolupar una vida normal; els assassinats i les incursions militars diàries, sense solta ni volta, de les ciutats i aldees palestines; les expropiacions forçoses de terres palestines, per construir assentaments per als ultrafeixistes colons jueus; etc. Sense cap dubte que és molt encoratjador veure que en aquest món tan hedonista hi hagi persones totalment altruistes. Sense sponsor ni finançament de cap institució, Isidre carrega la seva motxilla i es dirigeix a territoris delmats i deixats de la mà de la dita justícia i ètica internacional. Des d'allà envia les seves cròniques, que es converteixen en l'espurna que ajuda, primer, a encendre el fulgor de la flama de les causes justes, i després, a mantenir el foc que ha de sacsejar les consciències. Gràcies, Isidre, i felicitats. Salah Jamal és metge, historiador i escriptor Barcelona (Barcelonès), octubre de 2008 Epíleg de les «Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid» Isidre Pallàs és el meu alter ego. Sense el seu permís. De la mateixa manera que la terra és de qui la treballa i és un dret per al qual no cal cap llei reguladora; de la mateixa manera que Palestina és la terra dels palestins i cap resolució ho reconeixerà prou. Vaig viatjant com a Isidre des de fa un grapat d'anys. Sense la motxilla que ell ha de portar, sense les inclemències que ell suporta... gaudint de la seva mirada, fruint de les seves experiències... Algú pot pensar que no és el mateix, jo els portaria la contrària. I aquestes cròniques que acabeu de llegir donen fe que Isidre, gràcies a la seva sensibilitat, aconsegueix embarcar-te en el seu viatge. Perquè Isidre no és un turista de postal, no és un viatger a tant la peça... Isidre és un viatjant a l'engròs. Un venedor de realitats al detall, diferents de les que tracten de vendre'ns -dia a dia- els mitjans de comunicació, amb el bombardeig quotidià de falses percepcions maniqueistes... Isidre és aquell comerciant que ens ofereix el producte més car del mercat: l'humanisme, imprescindible en temps de còlera. Isidre no s'acosta mai a allò que passa (a les facultats de periodisme ho saben teoritzar la mar de bé) com l'enviat especial (quant de colonialisme resumeix aquesta expressió mediàtica!), sinó com l'igual que vol saber, descobrir, simpatitzar amb el que es troba pel camí... i -després- el cuc llibertari que porta a dins l'obliga a explicar-ho a tothom... i quan escric tothom vull dir -literalment- a tot el món... ell sap que és l'única manera de canviar les coses, de subvertir la realitat resultat de l'autoritat... i que lluny del seu pensament queda aquesta. Estic convençut que Isidre es trobaria més a gust amb la més pura tradició oral d'explicar històries: seure a l'àgora envoltat d'amics, curiosos, passavolants i traspassar-nos les seves vivències amb intenció. Amb la intenció de descobrir-nos mons propers, dels quals els murs imposats s'entesten a allunyar-nos. Embadalits, l'escoltaríem. Però som a l'època d'internet (Salah Jamal ja ens ho ha descrit al pròleg). Isidre, dies abans d'iniciar el seu viatge al país de l'apartheid, ofereix al periòdic-e eldimoni.com la possibilitat d'enviar -per publicar- aquestes cròniques, des de Palestina. El Dimoni no s'ho pensa dues vegades. Així neixen les Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l'apartheid, que ara teniu en suport paper, premiades i en llibre. És ja la segona ocasió en què, després de publicar-se a Internet en eldimoni.com aportacions dels nostres col·laboradors i amics, el resultat ha estat el naixement d'un llibre. Va passar, igualment, amb Quim Curbet, escriptor, editor i fill dels barri de Sant Narcís, amb les seves narracions Vaig ser jo! (Després d'això, qui pot afirmar taxativament que internet matarà l'estrella del llibre?). Aquest llibre i les cròniques en eldimoni.com són una eina. La seva lectura -i cada presentació del llibre- serveix per acostar-nos a la realitat de l'altra riba de la Mediterrània. Fan la feina d'estimular el veïnatge. De deixar de mirar-nos el melic, enlairar els ulls i fixar-nos en l'horitzó que tenim davant per davant. Des del port de Màlaga i Andalusia, des de Girona, des del port de Barcelona -capital del Mediterrani, diuen- i Catalunya. Els palestins, i amb ells tots els pobles de la terra, ens apressen a canviar l'esguard. Amb Isidre és possible. Gràcies, alter ego, per fer de viatjant! Manel Mesquita és amic d'Isidre Pallàs, alter ego Santa Eugènia de Ter (Gironès), octubre de 2008

L’exèrcit israelià arresta una activista catalana

Soldats israelians han irromput la matinada d'aquest diumenge a l'apartament de Ramallah, situada a l'àrea A de Cisjordània, de les activistes del Moviment de Solidaritat Internacional, al·legant que els havia vençut el visat d'estada a Israel. La periodista catalana Ariadna Jove Martí i l'estudiant australiana Bridgette Chappell han estat traslladades a la presó militar d'Ofer, on les han posat en mans de la unitat d'immigració de la policia israeliana.

La incursió nocturna i la detenció de les dues activistes pot violar els Acords d'Oslo entre Israel i l'Autoritat Palestina, que prohibeix qualsevol invasió israeliana a les àrees A de Cisjordània no urgent ni directament relacionada amb la seguretat.


Segons informa TV3, l'advocat que les representa assegura que la detenció és, "en tota regla, il·legal". "És com si estiguessis a Barcelona i l'exèrcit israelià ve i diu que no tens visat israelià... Per què necessites visat israelià  per viure a Barcelona?", ha denunciat.


En aquests moments no se sap on han traslladat les dues noies. Tal com ha passat amb altres activistes en el passat, el més probable és que el següent pas sigui la deportació de les dues detingudes.

Us enviem un model de carta per que la envieu a les ambaixades per tal de fer pressió, i les diferents vies per contactar amb aquestes.

Estimados Sres.
El motivo de la presente es para expresar mi apoyo total para Marcha por la Libertad de Gaza del 31 de diciembre de 2009. Conmino al gobierno egipcio para que permita que los 1.300 delegados internacionales pueden pasar a la franja de Gaza a través de Egipto.
El motivo de la Marcha es invitar a Israel a levantar el sitio sobre Gaza. Los delegados también llevarán ayuda médica urgentemente necesaria, además de materiales para la escuela y chaquetas del invierno para los niños y niñas de Gaza.
Por favor, dejen a esta marcha histórica proceder.

Gracias.
 
 
Ambaixada d'Egipte a Madrid:

Dirección:

C/ Velázquez, 69

Población:

Madrid

Código Postal:

28006

Teléfono:

+34... // 09, +34 914116445

Fax:	91 578 17 32

E-Mail:

info@ecros.org (Oficina Comercial de Egipto en Madrid)

Web:	http://ecros.org/spain/ (Oficina Comercial de Egipto en Madrid)

Consulat d'Espanya a Egipte: tlf. 002... /  0020103447177  0020103447177   cgspalejandria@gmail.es

Ambaixada d'Israel a Espanya: 3414111357 / 3415633250
Ambaixada d'Espanya a Israel: 6958875

Moltes gràcies,

Comissió de suport de la Marxa de Llibertat per Gaza

 
www.marxapergazalliure.palestina.cat
http://noviolencia.nova.cat
www.palestina.cat
www.gazafreedommarch.org

Els catalans de la marxa de Gaza continuen a Egipte

Una activista catalana comença una vaga de fam entre els participants de la marxa de Gaza retinguts a Egipte

Una catalana que participa en la Marxa per la Llibertat de Gaza i que es troba entre els retinguts a Egipte, Teresa Sala, va començar ahir a la tarda al Caire una vaga de fam indefinida. Motius: demanar a les autoritats egípcies que els deixi participar en la Marxa a Gaza, i fer conèixer el setge 'horrorós' que sofreix la població de Gaza des de fa més de quatre anys, segons un dels portaveus del comitè català de suport a la Marxa de Gaza, Àlex Hino. També han començat la vaga de fam participants d'uns altres països, com ara Hedy Epstein, una jueva de vuitanta-cinc anys que va sobreviure a l'Holocaust.

Segons el comitè de suport, la Marxa per la Llibertat de Gaza concentrada al Caire no es dissoldrà fins que no pugui entrar a la franja de Gaza. El grup d'activistes de la marxa era ahir a la tarda a la plaça Wall Trade Center del Caire, davant de la seu deles  Nacions Unides de la capital egípcia. La concentració reunia més de 500 participants de vint-i-tres nacionalitats, entre els quals deu de la delegació catalana de la marxa.

Els manifestants van dir que no es dissoldrien fins que el govern egipci no obrís la frontera de Rafah per deixar pas a la marxa i al comboi de medicaments i productes de primera necessitat destinats a la població civil palestina. No obstant això, les autoritats egípcies continuen blocant l'accés de Rafah a la Franja de Gaza, segons el comitè.

Entre els concentrats davant l'edifici de les Nacions Unides del Caire hi ha l'activista jueva i supervivent de l'holocaust, Hedy Epstein, que ahir al matí va emprendre una vaga de fam indefinida, a la qual es va afegir la catalana de seixanta-tres anys, Teresa Sala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra. La intenció de les vaguistes és de pressionar el govern egipci i els governs de la Comunitat Internacional perquè la Marxa pugui arribar a la Franja de Gaza.

Alguns catalans van provar de fer cap a Gaza

En vist de la negativa del govern egipci d'obrir el pas de la franja de Gaza, quatre-cents activistes van provar d'arribar fins a la frontera de Rafah amb mitjans de transport diferents, però la policia egípcia els ho va impedir.

Quatre activistes catalans amb activistes de procedència internacional van ser retinguts a dos quilòmetres d'al-Arish en direcció a Rafah per quaranta policies egipcis durant cinc hores.

Suport de la societat civil catalana

Una trentena d'organitzacions i partits polítics catalans s'han adherit al manifest de suport a la Marxa per la Llibertat de Gaza, i algunes personalitats catalanes treballen perquè la Marxa pugui arribar a terme, segons que va informar el comitè.

El 15 de gener es farà una concentració per recordar les víctimes d'ara fa un any a Gaza, quan es va endurir el conflicte. El comitè de suport a la marxa recorda que van morir més de mil quatre-cents palestins, la majoria civils.

Fallant a Gaza: no hi ha reconstrucció

Como ja coneixeu, el moviment "llibertat per Gaza" ha organitzat una caravana a traves d'Egipte. Gaza pateix un castig col·lectiu. L'ocupació israelí se manifesta allí en la forma de un cerco exterior, que ha convertit a la Franja en una presó gegantina de més de un milió i mig de persones.

Os adjumtem l'informe de Intermón Oxfam sobre la situació humanitària després de l'operació militar israelí "Plom Fos".

http://www.intermonoxfam.org/UnidadesInformacion/anexos/11350/091222_CrisisInAction_Gaza_ESP.pdf

Aturem el Genocidi a Palestina

No hi ha víctimes anònimes.
Tota la gent assassinada a Gaza tenien nom i cognoms

El dia 27 farà un any que Israel va començar a bombardejar els pobles i les ciutats de la Franja de Gaza. Milers de bombes varen caure indiscriminadament sobre zones densament poblades. No va ser una guerra, va ser una matança.

La població de Gaza, completament aïllada del món, rebia un dels atacs més durs de la trista història de la neteja ètnica a Palestina.  Mentre els governs del món miraven cap a una altra banda, el terror s’estenia pel nord de la Franja.  Beit Hanoun, Beit Latiya, el camp de refugiats de Jabalia i tots els barris de la ciutat de Gaza sofrien els bombardejos indiscriminats. Les xifres de morts omplien les portades des diaris. Els titulars dels telenotícies obrien amb les imatges de les explosions. Israel va prohibir l’entrada de periodistes però no va poder ocultar al món la magnitud del genocidi. Més tard arribaria el torn a les poblacions del sud.

Arreu de Catalunya i del món la resposta de la gent davant de la massacre no es va fer esperar. Concentracions espontànies, actes solidaris i manifestacions varen omplir els carrers de pobles i ciutats de tots els continents. L’exèrcit d’Israel seguia cec la seva bogeria assassina. Del dissabte 27 de desembre de 2008 fins al diumenge 18 de Gener de 2009 els milers de tones de bombes varen matar a 1413 persones i varen destruir cases, escoles, hospitals, mesquites, magatzems, locals comercials, comissaries... sense ni tan sols respectar els magatzems de menjar i les escoles de les Nacions Unides on centenars de persones s’havien aplegat buscant un lloc segur en un infern de focs i d’explosions.

Un any després, quan els assassins - Barak, Livni, Netanianhu, Olmert i els generals de l’exèrcit d’Israel - encara gaudeixen d’impunitat i llibertat, malgrat que el món sencer els acusa de crims contra la humanitat, nosaltres volem remarcar que no hi ha víctimes anònimes. Totes les palestines i els palestins que varen morir assassinats tenien nom i cognoms. Tenien una família i vivien a un lloc, treballaven o no, varen néixer un dia sota el cel de Palestina i en varen morir un altre per la voluntat criminal del sionisme.

Per recordar-los el dia 27 de desembre de 2009 a partir de les 6 de la tarda, a la Plaça del Vi, davant de l’Ajuntament de Girona, direm en veu alta, un per un, els seus noms. I encendrem 1413 espelmes en record d’aquells als qui la fúria homicida d’Israel i la indiferència còmplice dels poderosos varen aclucar els ulls per sempre.  

Convidem a totes les persones i organitzacions a adherir-se a aquest acte i a participar llegint alguns dels noms dels morts, morts que no volem anònims ni oblidats.

Enllaç a la llista dels noms

http://www.pchrgaza.org/files/PressR/English/2008/list.pdf

Salt i Celrà x Palestina  15 de desembre de 2009

El 27 de desembre comença la Marxa per Gaza Lliure. Més de mil persones, solidàries amb Palestina, intentaran trencar l’aïllament de la Franja. Des del Caire a Egipte fins a la ciutat de Gaza uma marxa contra la impunitat i el genocidi.

Aquest acte forma part de les accions de solidaritat amb la Marxa per Gaza Lliure.